5 productes del gener

Fruita d'un arbre de branques espinoses originari de la regió dels Andes que és va estendre per la regió subtropical i des d'allà va passar, al segle XIX, a conrear-se en diversos països mediterranis i australs. Amb diverses varietats de fruit rodó, allargassat o en forma de cor, la xirimoia presenta una pela fina i delicada que cal eliminar per consumir-la, ja que és amargant, igual que les llavors, dures i negres, que és reparteixen per la polpa. És consumeix crua, i quan és cou perd molt de gust. Se sol regar amb suc de cítrics, per evitar que s'ennegreixi en contacte amb l'aire. És cull encara verda, per la seva fragilitat, i s'ha de deixar acabar de madurar fora de la nevera, però sense passar-se, perquè aleshores fermenta i agafa sabors desagradables.

Essent la patata originària de l'altiplà peruà, és logic pensar que la seva adaptació a les terres d'altitud de l'alt Solsonès donés pas un producte de qualitat. De fet, les conreades a més de 1.000 metres són el més semblant al que és coneixia com a 'patata vella', de polpa menys aquosa i ideal per als guisats, en absorbir el líquid del fons de cocció i tots els sabors. De collita tardana, a l'octubre, i no gaire gran, les patates és guarden fins a principis de l'any següent. Abundant fins a mitjan segle passat, la patata de l'alt Solsonès va patir un decandiment cap a finals de segle, tot i que ara està en un procés de franca recuperació.

Del grup dels bolets subterranis, destaca com a favorita l'espècie 'Tuber melanosporum', dita específicament com a 'tòfona negra'. D'aspecte irregular, que recorda un tros de carbó, es caracteritza per la superfície recoberta de petites berrugues i la massa interior de color lleugerament més clar. Posada sota protecció de Sant Antoni Abad, la tòfona és el bolet més apreciat i valorat pels gastrònoms, gràcies al sabor potent i l'aroma intensa, capaç de perfumar els productes amb què estigui en contacte. No és recomanable consumir-la en cru.

De la família dels espàrids (orada, sard...), es diferència per la forma oval i el règim alimentari herbívor, que fa que s'agrupi formant bancs a prop de les costes. Amb la boca petita i el cos recorregut longitudinalment per 10-12 franges daurades, la salpa és un peix habitual però poc consumit, ja que la seva alimentació a base d'algues fa que la carn agafi en poc temps sabors no gaire agradables i s'estovi, llevat que se sagni just tret de l'aigua. Tampoc ajuden a la seva popularitat les fines i abundants espines laterals adherides a l'espina, que en dificulten el consum. Malgrat tot, a certs llocs s'aprecia, com ara a les Illes, on se sol consumir net, enfarinat i fregit, sobretot els exemplars més petits. Amb tot això, no us deixeu espantar i comenceu l'any tastant nous productes!

Fruit de l'aranger, un arbre que és va obtenir per hibridació espontània entre l'aranger gros i el taronger. De fruits més petits, rodons i de pell més fina que els de l'aranger gros ('pomelo' o 'papelmusa'), té la polpa rosada i amb un grau d'acidesa variable, que, en cap cas, arriba a la quasi amargor de l'aranja grossa. Es menja fresca, sencera i espolsada amb sucre o feta suc, i és apreciada pel baix poder calòric i l'aportació de vitamina C. Als fogons, s'ha convertit en una alternativa a la taronja, fins i tot a l'hora de confitar ne la part acolorida de la pell.