8 destins gastronòmics per visitar aquest estiu

Darrere els llegendaris edificis universitaris de la ciutat anglesa s’amaguen un munt d’adreces on tastar els plats típics de la cuina britànica.

Pubs a la vora del riu

Coneguda pels famosos 'colleges', d’on ha sortit la flor i nata dels polítics, els intel·lectuals i els científics del Regne Unit, i per les regates al Tàmesi contra la seva històrica rival, Cambridge, a la plàcida ciutat d’Oxford podreu (re)descobrir els clàssics de la gastronomia 'british'. I, per fer-ho, què millor que els tradicionals pubs, 'of course'! Un dels més impressionants es troba a la vora del riu, on no és estrany veure-hi comensals que hi arriben en vaixell! Al jardí de The Perch, podreu menjar hamburgueses fetes a la barbacoa davant vostre, acompanyades, com no podria ser d’una altra manera, de les tradicionals 'chips'. El diumenge no pot faltar el 'Sunday roast' de vedella o xai, amb verdures, patates rostides al forn i el clàssic 'Yorkshire pudding', que no és un púding dolç, sinó un pa en forma de bolet! Per postres, gaudiu d’un espectacular 'parfait' de xocolata blanca i gerds amb nata, vainilla i trossets de bresca.

Pastissos de carn

Entre 'college' i 'college', al bell mig de la ciutat, hi ha el mercat d’Oxford, el Covered Market. No és com la Boqueria, però en aquest mercat del 1774 hi ha un dels millors llocs de la ciutat on menjar el clàssic 'pie and mash', el tradicional pastís farcit de carn acompanyat de puré de patates. Al Pieminister hi trobareu una gran selecció de 'pies' per triar i remenar. Fets amb pasta de pura mantega, són cruixents i plens fins a dalt! Tasteu el que porta formatge blau Stilton. Deliciós!

L'hora del te

Per gaudir del ritual 'british' per excel·lència, prendre el te, una bona adreça és la pastisseria The Grand Café, situada on es creu que es va obrir la primera cafeteria d’Anglaterra, cap al 1650. Si hi aneu amb gana, no deixeu escapar l’oportunitat de tastar el clàssic 'high tea': entrepans de salmó fumat i de crema de formatge, 'scones' amb nata i melmelada, assortiment de pastissets, i tot, 'of course', servit amb te o cafè.

La ciutat de Los Angeles es divideix en districtes, sovint habitats per diferents grups ètnics que fan d’aquell barri el millor lloc per tastar la cuina del seu país.

Influència mexicana

Els hispans són el grup ètnic més gran de Los Angeles (LA), un 32% del qual està constituït per ciutadans d’ascendència mexicana. Aquest grup està distribuït per tota la ciutat i la seva àrea metropolitana, però el 'downtown' i El Pueblo (on va néixer la ciutat de Los Angeles) en són l’epicentre. Aquí es poden degustar una gran varietat de plats mexicans, com els 'tacos', els 'burritos' i les 'quesadillas'. Un dels restaurants més populars de la ciutat és el Cholo, que funciona des dels anys vint. Una altra manera de degustar l’autèntica gastronomia mexicana és al 'downtown', on hi ha desenes de 'food trucks' amb sucs de fruita, orxata i 'tacos'.

El secret d’in-N-out Burguer

La senzillesa ha estat la clau de l’èxit d’aquesta cadena de 'fast food' californiana. El seu menú consisteix en tres varietats d’hamburgueses: la normal, amb formatge i la 'double-double' (dues hamburgueses i dos talls de formatge). Es poden acompanyar de patates fregides, refrescos i batuts. Però, a part d’aquest menú, en tenen un altre de secret (o no tan secret) que només coneix la gent local. Varia a cada restaurant.

‘Shabu-shabu’

El menjar asiàtic també és molt popular, a LA. Una de les receptes estrella és el 'shabu-shabu', un plat japonès on tu mateix et cuines la carn i les verdures en un pot amb brou bullent. S’acompanyen amb arròs o fideus i salses de sèsam i ponzu, aquesta última feta amb soja i cítrics. Se’n pot menjar a tot arreu, però trobareu els millors restaurants de 'shabu-shabu' a Little Tokyo, el districte japonès.

Passió pel cafè

Tot i que els nord-americans són coneguts pels cafès llargs i aigualits, fa uns anys que s’ha posat de moda beure cafès exprés. Petites cafeteries han obert les portes al gran mercat de tallats, 'pour-over', lattes amb decoracions interessants i 'cold brews'. Alfred Coffee, a Melrose Place, és una de les més populars.

Osaka, la segona ciutat més gran del Japó, ofereix més varietat gastronòmica a preus assequibles que qualsevol altra destinació de l’imperi del Sol Naixent.

Dos barris per a ‘foodies’

Si Tòquio és la ciutat amb més restaurants del món, Osaka, la segona ciutat en nombre d’habitants del Japó, és la ciutat on es pot menjar més bé a bon preu. Qualsevol amant de la cuina nipona que hi vagi ha d’apuntar dues destinacions: Dotombori, al costat del riu homònim, on en poc menys de 400 metres es concentren un centenar de locals on es pot menjar de tot (només us heu de fixar en la figura de la façana per saber quina és la seva especialitat), i Shinsekai, considerat el barri més perillós de Japó —i, malgrat tot, més segur que qualsevol barri de Barcelona—, on serveixen racions per a deu persones per 12 euros.

Boles de pop

Si hem de triar un sol plat que defineixi la cuina d’Osaka, és, sense cap mena de dubte, el 'takoyaki'. Es tracta d’unes boles fetes amb una massa semblant a la de les creps, dins de les quals es posa un tros de pop. Veure com les fan és tot un espectacle, i se serveixen amb una salsa especial i 'katsuobushi' (tonyina dessecada).

Un pastís o una mousse?

Amb la varietat de plats que ofereix la cuina japonesa, que hàgim de destacar un pastís de formatge pot sobtar. Però és que el que fan a Osaka (endinseu-vos a les galeries comercials del voltant de Dotombori i el trobareu acabat de fer) és molt especial. Destaca per la senzillesa, però, sobretot, per l’esponjositat. Us costarà decidir si us esteu menjant un pastís o una mousse!

Osaka vs. el Japó

La singularitat d’Osaka també la trobem en altres plats, com l’okonomiyaki, una recepta de la prefectura d’Hiroshima a base de col i altres ingredients cuits al 'teppanyaki' (planxa d’acer), que té una versió pròpia a Osaka. Evidentment, però, també trobem plats de la resta del país: ramen, soba, sushi, gyozes... Podríeu estar un mes sencer a la ciutat i cap dia menjaríeu el mateix!

Miami, la capital de l’Amèrica Llatina, es nodreix de la tradició americana del sud, ingredients exòtics i tropicals, i dels sabors que van portar immigrants caribenys i americans.

El batec del so cubà

Tot i que els darrers anys els accents culinaris s’han diversificat amb restaurants veneçolans, colombians, peruans i mexicans, al cor de Miami encara hi batega el so cubà. Qui no ha sentit mai parlar del sandvitx cubà, la deliciosa composició a la planxa de pa cubà, porc rostit, pernil dolç, formatge suís, cogombrets i un toc de mostassa? Disputes al marge entre Miami i Tampa sobre l’origen del sandvitx, la forta immigració a partir dels 60 el van fer típic, amb diverses variants, als bars i restaurants de Miami, on també és habitual celebrar amb un mojito, o gaudir de 'ropa vieja', 'tostones' (plàtan madur), 'moros' (arròs amb fesols negres), croquetes de mil sabors, pastissets de guaiaba i, és clar, el cafè cubà. Cap lloc més típic per prendre el pols a la comunitat cubana que aturar-se a qualsevol 'ventanita' on se serveixen 'cafecitos' i 'cortaditos', i escoltar les converses animades a peu de carrer. Oblideu-vos dels 'latte' gegants i solitaris de les cadenes americanes. Aquí el cafè és fort, molt dolç i se serveix en tasses petites. Energia pura.

La dolçor tropical

Miami representa la cara més tropical d’un país descomunal. De fet, es poden veure conreus de mangos, alvocats i altres fruites exòtiques als voltants. Situada a la cítrica Florida, que llueix a la matrícula unes taronges, no és estrany que entre les postres destaqui la 'key lime pie', un pastís de crema de llet condensada extradolç, rovells d’ou i suc de llima dels 'keys' (els illots) que reposa sobre una massa de galeta.

Marisc centenari

Banyada pel mar i travessada per un riu, Miami i el sud de la Florida també són conegudes pel marisc, com l’stone crab, un cranc que és la delicadesa preferida a restaurants i mercats de l’octubre al maig. I sembla una tradició ben arrelada: el Joe’s Stone Crab Restaurant de Miami Beach celebra 104 temporades, més anys que la ciutat mateix!

Amb la majoria d’edat del segle XXI, Madrid manté les tradicions gastronòmiques i s’obre als sabors i ritus culinaris d’altres cultures, que han arribat per quedar-se.

Esmorzars 

La xocolata amb xurros continua sent la protagonista absoluta del matí madrileny, però qui ja conegui la xocolateria San Ginés, molt a prop de la Puerta del Sol, i busqui experiències noves pot reservar un 'brunch' al Ganz, al cor del barri de Las Letras, o agafar forces per a la resta del dia amb unes 'arepas' veneçolanes d’Arepa Olé, a Chueca.

La vida als mercats 

Fa uns quants anys que els mercats madrilenys van ampliar l’oferta i es van convertir en nuclis d’activitat i oci, al voltant de les tapes i les clàssiques canyes, per a les quals sempre és bon moment. El mercat de San Fernando, a Lavapiés, té una varietat interessant de cerveses artesanes, entre les quals destaca la madrilenya Matmor; el d’Antón Martín, a prop d’Atocha, té Yokaloca, un dels millors japonesos de la ciutat, i el multiespai Platea, a Goya, té el Canalla Bistro de Ricard Camarena.

Els calamars, els ‘callos’ i el pollastre 

Al voltant de la Plaza Mayor, les possibilitats d’aconseguir un bon entrepà de calamars són infinites i, si preferim tastar els 'callos' (tripa), només cal que ens desplacem fins al carrer Hernani, a Nuevos Ministerios, on hi ha la Taberna del Quinto Vino. Per sadollar-nos amb un excel·lent pollastre rostit, un altre clàssic, val la pena fer cua a Casa Mingo.

Restaurants per a tots el gustos i molt més…

Dijous és el dia del 'cocido' al menú de molts restaurants de la ciutat, però, sens dubte, qui vulgui degustar-ne un dels millors de Madrid ha d’aconseguir taula a Malacatín, al barri de la Latina. Però els que prefereixin fugir dels plats més típics també ho tenen fàcil: a Huertas, acaba d’obrir les portes el Maluvia, que a la carta de cuina internacional inclou uns deliciosos 'torreznos'. A Malasaña, la cuina de fusió té un lloc a Navaja, on s’han de tastar els 'baos', i a Chueca trobareu El Cisne Azul, especialitzat en bolets, i la Trattoria Pulcinella, amb una carbonara per llepar-se’n els dits.

La ciutat malàisia de Georgetown, capital de l’illa de Penang, és coneguda com a food paradise, un indret on menjar bé, molt i amb una oferta rica i variada.

Art urbà i fusió culinària

Situada a l’illa de Penang, Georgetown és coneguda per l’street art i la riquesa gastronòmica. La ciutat està plena de restaurants amb encant, cafeteries 'hipsters', paradetes de 'street food' i 'hawkers centers'. Com que es tracta d’una ciutat multicultural, s’hi degusta una fusió de cuina xinesa, índia, tailandesa i malàisia.

Per triar i remenar

Els 'hawker centers' són un espai a l’aire lliure on s’agrupen diferents restaurants. S’hi respira un ambient local, s’hi pot degustar cuina variada i, de vegades, amb música en directe d’acompanyament. Es tracta d’una bona opció per veure, triar i assaborir una gran varietat de plats típics de la regió, com el 'satay' (broquetes de pollastre brasejades acompanyades de salsa de cacauets), el 'Penang Hokkien Me' (fideus mar i muntanya d’origen xinès en versió malàisia), el 'Penang Laksa' (sopa de marisc amb una fusió de gustos dolços, àcids i picants), l’'ayam ros' (pollastre amb curri d’origen indi amb un toc de llet de coco) o el nostre preferit, el 'fried oyster', un remenat d’ou i ostres d’escàndol.

’To take away’

El plat més estimat pels habitants de Malàisia és el 'Nasi Lemak', un arròs cuinat amb llet de coco, ou dur, anxoves i fruita seca. Es pot servir en un plat o embolicat a dins d’un farcellet de fulla de banana. Generalment, se’l mengen per esmorzar, tot i que per als malaisis el 'Nasi Lemak' sempre és un encert per a qualsevol àpat del dia.

Dolç i escumós 

Pels carrers de Georgetown no és estrany trobar malaisis fent passar una mescla líquida d’una tassa a una altra, repetides vegades i a certa alçada. No, no és sidra, sinó 'The Tharik', una combinació de te negre i llet condensada amb una escuma cremosa. Se serveix tant fred com calent i es tracta d’una de les begudes per excel·lència de Malàisia. Si sou amants del cafè, demaneu un 'Koppi', una versió del 'The Tharik' feta amb cafè.

La cultura gastronòmica del Nepal es defineix per ser senzilla i molt especiada, pensada per menjar ràpid i omplir bé la panxa. Amb producte natural i de proximitat.

El plat nacional

Els camps d’arròs són part del paisatge del Nepal, ja que és un aliment essencial de la seva dieta. Per això és l’ingredient principal del 'Dal Bhat', un plat que es menja cada dia per esmorzar i per sopar. Es tracta d’un plat combinat on trobareu arròs ('bhat'), una sopa de llenties ('dal'), espinacs ('saag') i patates ('aalu') fregides i amb espècies. Poques vegades hi trobareu carn, i molt menys peix. Això sí, tots els aliments s’han conreat ben a prop d’on els compren, sense pesticides ni afegits de cap tipus. El que es menja és totalment natural. Moltes vegades, fins i tot són productes de collita pròpia, sobretot en zones rurals. El truc és barrejar la sopa de llenties amb l’arròs, fent que quedi sucós però no aigualit, i menjar-s’ho amb les mans: el 'Dal Bhat' es menja amb la mà dreta, i la barreja d’arròs i sopa s’ha d’anar combinant en cada 'cullerada' amb una mica de patates o d’espinacs.

Farcellets picants

Els 'momos' són, sens dubte, l’elaboració més famosa d’aquest petit país. Uns farcellets que es poden menjar al vapor o fregits (sense oli, només passats per la paella) i que trobareu a tots els restaurants i les paradetes de menjar ambulant. Normalment són de verdures o de pollastre, però, siguin del que siguin, segur que piquen. Si us atreviu amb els restaurants més típics, on els habitants van a menjar, prepareu un bon got d’aigua, perquè la salsa de tomàquet que els acompanya és molt picant.

El pa pla

Com que l’arròs ja actua de font de carbohidrats en els àpats, no existeix un pa com a tal, però sí que en algunes ocasions podreu acompanyar el plat amb el 'naan' o el 'ruti', una mena de pizza plana a base d’aigua, farina i sucre. Té un gust deliciós, per senzill, i és un contrapunt al picant de les espècies. No us el perdeu, perquè l’elaboren amb paciència, i diuen que és bo allò que es fa esperar.

El Vietnam té la forma de la lletra S, que per a nosaltres significa sabor a dojo! Des de la badia de Halong, al nord, fins al delta del Mekong, al sud, la cuina és molt variada.

'Street food'

Els vietnamites mengen molt al carrer, asseguts en petits tamborets, així que si voleu gaudir de la gastronomia del país no dubteu a tastar els plats que ofereixen les paradetes i els venedors ambulants. No us en penedireu! Una opció excel·lent de menjar ràpid és el 'Banh Mi', un entrepà farcit de carn marinada o paté, verdures, maionesa i espècies. El pa és semblant a una baguet, per la influència francesa de l’època colonial.

Fideus d'arròs, un bàsic

Un dels plats forts del nord és el 'Pho bo', una sopa amb fideus d’arròs i carn de vedella, amb herbes (coriandre, menta, cibulet). El 'Pho' és la sopa més popular del Vietnam, la podem tastar a qualsevol lloc i a totes hores. Els vietnamites la prenen fins i tot per esmorzar! Al restaurant Pho 10 de Hanoi, la fan en deu variants diferents. Una altra especialitat de la capital és el 'Bun Cha', carn de porc feta a la graella, amb fideus d’arròs, herbes aromàtiques, verdures i un bol de salsa. Parlant de salses: la cuina vietnamita no seria la mateixa sense la 'Nuóc Mám', una salsa de peix feta amb sal, aigua i anxoves. 

Flors i fanals

Al centre del país, a la petita localitat de Hoi An, és obligat demanar un plat típic conegut amb el nom de 'roses blanques'. Són una espècie de raviolis en forma de pètals, fets amb farina d’arròs i farcits de gambes o carn picada, i empolsats amb ceba cruixent. Els podem acompanyar amb un got de 'Bia Hoi', una cervesa fresca de barril lleugera i econòmica, mentre gaudim d’aquesta ciutat coneguda pels fanals que s’il·luminen a la nit.

Un bombó vietnamita

Els amants del cafè en descobriran una dolça variant: cafè amb llet condensada. La presentació és singular: et porten a taula la tassa amb la llet condensada, i al damunt hi posen una cafetera d’acer inoxidable amb el cafè mòlt i aigua calenta: el cafè va caient gota a gota a la tassa.