Ens apropem ja al Nadal i els xefs i les xefs de cada llar comencen a cercar idees, receptes i plats, i a rumiar què prepararan per als àpats d'aquestes festes. Un Nadal en què pràcticament és segur que no podrem estar en companyia de tota la família, però que això no ens hauria d'impedir gaudir de les millors i més tradicionals receptes d'aviram, tal com des de la Federació Avícola Catalana (FAC) s'encarreguen de reivindicar. La FAC potencia així, també, tots aquells productes de proximitat i amb pedigrí, com la IGP Gall del Penedès i la IGP Pollastre i Capó de la Raça Prat. Productes exquisits que agafen volada en aquestes dates i que s'allunyen de les varietats estàndard que consumim durant la resta de l'any. I ja siguin peces senceres, farcides, al forn, amb salses o acompanyades de prunes i pinyons com marca la tradició, podem trobar moltes aus típiques del Nadal que mai no és sobrer repassar:
- Pollastre: De carn fina i molt gustosa. A Catalunya en trobem diversos amb el distintiu d'Indicació Geogràfica Protegida (IGP), aliments de gran qualitat. De cada peça, en podeu obtenir entre 4 i 6 racions, i és que són una de les aus de corral més grans que hi ha.
- Pularda: És la femella del pollastre, normalment més petita, però sempre d'un pes mitjà que gira entorn dels 2,5 kg. De carn melosa i delicada, brasejada al forn amb el seu propi greix, és la millor manera de cuinar-la.
- Capó: És l'aviram estrella del Nadal català, un pollastre mascle castrat i de creixement lent que pot arribar gairebé als 4 kg de pes. Sencer, en podeu obtenir entre 6 i 8 racions, dues més si el feu farcit, i és que el seu greix el converteix en un aliment extremament gustós, de carn molt suau i melosa.
- Picantó: És una de les aus nadalenques més petites (500 g) i se'l coneix també com a Coquelet. És de carn tendra i magra i necessita condiments per enfortir el seu sabor. És perfecte per a un àpat de parella.
- Ànec: És el més diferent i especial. De carn vermella, ferma i magra. Té una capa de greix important a sota la pell, que cal punxar abans de coure per tal d'alliberar-lo. Hi ha grans receptes per fer amb ànec, com, per exemple, a la taronja, o el magret. També podeu optar per comprar ja fet el confit d'ànec o el 'foie-gras', típic per untar a les torradetes que podeu servir d'entrant.
- Guatlla: És típica de les comarques de Ponent i un plat que es cuina molt bé al forn, amb la guatlla oberta, condimentada amb herbes i la pell cap amunt. De tot l'aviram que es cuina al Nadal, és l'au més petita.
- Gall dindi: És l'au de dimensions més grans (pesa 4 kg, i se'n poden treure unes 10 racions) i lamb la carn més suau i amb menys greix de totes. És un plat més tradicional als Estats Units que no pas aquí (som més de pollastre), però rostit sencer farà que qualsevol àpat sigui una gran ocasió. Normalment se l'acompanya o farceix de fruites, i se n'unta la pell amb greix perquè guanyi una mica d'humitat.
- Pintada: També se l'anomena gallina de Guinea i està fortament arrelada a la gastronomia europea. En aquest cas, és de carn fosca, fet que la diferencia de la majoria d'espècies, de carn blanca.
- Faisà: És de grandària mitjana, fa prop d'un quilo de pes i se n'obté un plat sencer de 3 racions. Una au exquisida i reservada per a les grans ocasions, de la qual aprofitem el pit i la cuixa. Els faisans de caça són aus amb la carn més fosca que els de granja. Com a consell, se'n poden aprofitar les sobres de la carn i fer-ne uns canelons per Sant Esteve. Una recepta diferent i extremament exquisida. Bona cuina total.
