La gastronomia rural pot ser, i ha de ser, un dinamitzador econòmic i social dels territoris; un recurs per reivindicar els seus paisatges i els seus productes. Una eina per ajudar a fixar la gent a pagès, per possibilitar que es guanyi la vida però, sobretot, perquè se'n senti orgullosa.
S'acaba de celebrar a Gran Canària la segona edició de Terrae, Trobada Internacional de Gastronomia Rural. Una idea excel·lent pel que fa a la temàtica –els millors restaurants de poble– i també al format, que en lloc de limitar-se a oferir ponències magistrals l'una darrere l'altra, programa visites a explotacions, trobades amb productors, tastos amb experts i àpats excel·lents.
Afavoreix així el més important que pot oferir un congrés en temps de YouTube i d'Instagram, la relació personal. La possibilitat d'assistir a diàlegs valents; d'asseure't al costat a l'autocar mentre vas cap al cafetar o el platanar amb aquest prodigi de la cuina catalana feta emprenedoria humana que es diu Nandu Jubany; caminar per la plantació de canya de sucre amb Vicent Guimerà, de l'Antic Molí d'Ulldecona, i de Joan Capilla, del restaurant l'Algadir, del Poblenou del Delta, parlant del seu compromís gastronòmic i vital amb les Terres de l'Ebre; assaborir una creació deliciosament mallorquina de Maria Solivellas i després comentar-li com t'ha agradat per acabar parlant de tot i de res; compartir copa i conversa llargues amb Luis Alberto Lera, referent absolut des de Castroverde de Campos, a qui els altres xefs han escollit batlle d'aquesta fantàstica moguda.
O assaborir els extraordinaris formatges de l'illa en una taverna de Gáldar conversant amb la serena saviesa de Gastón Acurio per continuar aprenent d'ell; escoltar-lo un cop més explicar com és d'important col·laborar entre tots a prestigiar la gastronomia del país, perquè això beneficia tothom.
Pensar que aquí encara n'hem d'aprendre. Que no hem de tenir por de reivindicar-nos locals, de sentir-nos orgullosos de la nostra cultura i de defensar els nostres valors ancestrals en clau d'innovació, perquè són el millor que podem oferir al món.
I que ens agradaria tantíssim que, tal com en Gastón anava pel món amb altres xefs fent d'ambaixadors de la cuina peruana amb la genial Pandilla de la Leche de Tigre, per al 2025 i més enllà muntéssim arreu vetllades amb La Colla del Pa amb Tomàquet.
