Troba la teva recepta
CUINA compta amb el suport de les marques que estimen la gastronomia

Licors catalans que desconeixies

El licor català és un gran desconegut i aprofitem per recuperar-ne uns quants que potser no teníeu presents

malvasia sitges

malvasia sitges

Catalunya sempre ha estat una terra lligada a destil·lats i begudes alcohòliques. Tradicionalment, origen d'aiguardents, i avui dia, exportadora de cerveses, vins i caves de gran qualitat. Però evidentment Catalunya no és només territori de birra i vi, sinó que també és l'origen de grans licors, menys coneguts, però de sabors inconfunsibles, exclusius, propis de la terra, la geografia, el clima i la gastronomia del país. En repassem uns quants de menys coneguts que val la pena tastar almenys una vegada a la vida. 

  • El licor de camamilla és una beguda amb una forta tradició a les comarques de ponent. Té l'origen a Bellpuig d'Urgell, anterior a la Guerra Civil, quan es va perdre. Però Cervera el va recuperar i ara és la beguda insígnia de la Segarra. Òbviament, s'extreu de les fulles de la camamilla, deixades macerar hidroalcohòlicament durant 40 dies, i presenta un color daurat a més d'un gust lleugerament dolç.  
  • Una altra beguda amb el distintiu de producte de la terra és la malvasia de Sitges. Aquest licor provinent de Grècia es creu que va entrar a Catalunya pels volts del segle XIV i ja s'hi va quedar. De fet, apareix esmentat en novel·les com 'Tirant lo Blanc'. Es tracta d'un vi blanc, dolç, olorós i d'alta graduació. 
  • Un licor tradicional i amb grans propietats digestives és Aromes de Montserrat. Licor d'herbes originari del monestir situat a la famosa muntanya de la Catalunya central. Es tracta d'un destil·lat a base d'aigua, sucre, alcohol i 12 herbes pròpies de la muntanya com ara la farigola, el ginebró, l’espígol, la canyella, el clavell d’espècia i el coriandre, entre d'altres.  
  • I pel que fa a aromes, també tenim Aromes de Rupit, típic d'Osona i fet a partir d'herbes aromàtiques i taronja. Destaca sobretot la menta, que, juntament amb la taronja, li donen aquest color groc verdós tan particular. Intens, refrescant i d'una graduació lleugerament superior als 20º, que no és excessiva tractant-se d'un licor.
  • L'aiguardent de Prat de Comte és una beguda tradicional catalana que aquest municipi de la Terra Alta va recuperar a principis de segle. Una beguda que prové del vi i que s'acaba macerant amb herbes típiques de la zona, com la beatamaria. Té una graduació alta, al voltant dels 40º, i un gust anisat pel fet que es barreja amb matafaluga.
  • I, per acabar, també hem d'esmentar el licor de Cassis, típic de terres com la Vall d'Aran. Està fet a base d'aiguardent i riba negra, que li baixa la graduació i li dóna un gust dolç i afruitat meravellós. El seu temps d'elaboració és llarg, ja que l'aiguardent i la grosella han d'estar junts durant un parell de mesos abans de filtrar-se, però val la pena.

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de CUINA i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 35.000.

 
Portada Cuina 278

A TAULA AMB LA PAGESIA

  • Les últimes notícies per estar al dia
  • Eduard Finestres

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

SUBSCRIU-T'HI

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de CUINA i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 35.000.

 

© Cuina.cat. Tots els drets reservats. C/ Perú, 186. 08020. Barcelona.

Amb la col·laboració de: