El mes de febrer, durant la Nit del Sommelier, en què es dona a conèixer el Millor Sommelier de Catalunya, tots els assistents van celebrar la presència de Victòria Ibáñez, la vicepresidenta de l'Associació Catalana de Sommeliers, responsable de la secció de Barcelona i també de l'organització de tot l'acte. Feia uns anys que li havien detectat un càncer i no es deixava veure tant com abans. Sense ni un sol cabell al cap i estilosa com sempre, amb unes ulleres de disseny que emmarcaven uns ulls negres súper vius i el seu somriure permanent, semblava en plena forma. Pendent de tots els detalls d'un acte llarg, des de la recepció i el tast de vins, el sopar, els parlaments fins al lliurament de premis, ella anava corrents amunt i avall, saludant, tenint cura dels convidats i de la premsa, i mirant que tot sortís com havia de sortir. Segurament és per això que la notícia de la mort de la Vicky, aquest dissabte 31 d'agost, als 52 anys, ha deixat corprès el sector del vi.
Els de més a prop expliquen que per a aquella festa va fer una revifada, però que en realitat la malaltia ja havia fet el seu camí. De fet, l'esforç que devia fer per estar al capdavant d'una feina voluntària per la qual no hi ha cap mena de remuneració encaixa molt amb el caràcter d'aquesta sommelier. Era una dona resolutiva, alegre i vitalista, amb un caràcter fort i sense pèls a la llengua. Era sobretot una entusiasta, amb una empenta que semblava no acabar-se mai i que podia cantar-te les quaranta i al cap d'un instant fer-te riure sense parar, perquè era realment divertida, capaç d'enriure's del seu voltant i d'ella mateixa.
Professionalment, tenia un paladar fi, el que la va portar, entre d'altres, a tastar per a La Guia de Vins de Catalunya i per als Premis Vinari o a conduir tastos de vins a un espai que ella mateixa va crear al barri de Gràcia que es deia Umami. Amant del vi en general, els últims anys s'havia interessat especialment pels vins de mínima intervenció i havia participat en l'organització de la Trobada d'Ancestrals, de la fira Vins a la Vila –al barri de Gràcia de Barcelona– o de la Verema Solidària. En aquest sentit, des de l'Associació Catalana de Sommeliers recorden que ella era l'ànima de l'acció 'Vi per Joguines'. Cada any, quan s'acostava la festa dels Reis Mags, aconseguia que cellers que formen part de l'associació, i d'altres que no, lliuressin vins perquè la gent pogués bescanviar-los per joguines o materials escolars, per a associacions i entitats que treballen amb infants malalts o amb risc d'exclusió social. Una activitat que cada any era un èxit.
Victòria Ibáñez deixa una empremta forta en el sector del vi català. Segurament per això, aquest diumenge en l'acte de comiat que s'ha fet a Castelldefels, la sala era plena de gom a gom. Una cerimònia que ella mateixa, amb la determinació que la caracteritzava, havia previst, amb la tria de la música i les cançons que han sonat. No volia recordatori, va preferir que els assistents marxessin amb un bombó en forma de cor. I això sí, amb un final, com no podia ser d'una altra manera, en què es va brindar per ella amb una copa de bombolles de Corpinnat.
A l'acte alguns dels assistents han llegit unes paraules de record, fins i tot alguns textos que la mateixa Vicky havia escrit. Entre d'altres, el sommelier Toni Albiol o el vitivinicultor Agustí Torelló, a més d'amics i familiars, i de la benvinguda de José María Pueyo, el seu company inseparable. I, enmig d'una tristesa màxima, tothom coincidia a afirmar que haver compartit estones de vida amb Victòria Ibáñez ha estat un privilegi.
