La pedra seca, la tècnica mil·lenària de construir fent encaixar rocs entre si sense fer servir cap mena d’argamassa per enganxar-los, és la protagonista de l’exposició que, fins al 2 de juny, es pot visitar al Palau Robert, al passeig de Gràcia de Barcelona. Es titula Dues pedres. Paisatges persistents i té per objectiu difondre aquest patrimoni que caracteritza bona part dels paisatges rurals dels Països Catalans, així com aportar elements de reflexió sobre el present i el futur d’aquests territoris.
La mostra és una iniciativa de la Direcció General de Difusió, en col·laboració amb la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural. L’ha produït l’Observatori del Paisatge de Catalunya i l’han comissariat el director de l’Observatori, Pere Sala i Martí, amb Jordi Grau, Joan Reguant i Joan Nogué.
Tres àmbits d’exposició
L’exposició està estructurada en tres àmbits. El primer descriu la diversitat paisatgística associada a aquesta tècnica i se centra en set paisatges on les construccions de pedra seca són un element distintiu, com l’altiplà de la Terra Alta, les Garrigues Baixes i la Vall del Corb, entre d’altres.
El segon àmbit se centra en una sèrie de característiques i de valors que fan de la pedra seca un bé universal. Es resumeix en conceptes com natural, respecte per l’entorn, cost ambiental zero o mestratge. El tercer àmbit s’articula a partir d’entrevistes a persones que treballen per la recuperació del paisatge i que, d’una o altra manera, contribueixen al repoblament i a la revitalització de l’entorn rural.
Patrimoni Cultural Immaterial
L’art de la pedra seca es va incloure a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco, el 28 de novembre de 2018. Catalunya va formar part, des del primer moment, de l’equip transnacional redactor de la candidatura. De fet, el Mediterrani en general, i Catalunya en particular, és una de les zones més riques del món en construccions de pedra seca, tal com es mostra a les sales 1 i 2 del Palau Robert. La pedra seca no representa només un dels trets més característics dels nostres paisatges i un llegat patrimonial extraordinari, sinó que és, sobretot, una font d’inspiració i un element aglutinador excepcional dels valors que ens hauran de servir per afrontar els desafiaments del món actual.
