Que a casa ets més amant del sushi, les pizzes, el menjar xinès i les hamburgueses és un secret que no cal que ens confirmis. De fet, no ens enganyarem, nosaltres també ho som. I això afecta directament a la cuina tradicional, que a poc a poc va desapareixent i ens anem oblidant de tots aquells plats entranyables que menjàvem a casa l'àvia quan la visitàvem els diumenges. Cal reivindicar-los, així que no ens demorarem més amb la nostra llista de plats que sempre va bé recordar.
- D'entrada, el capipota. Poc misteri té el seu nom, ja que el plat és literalment cap i pota de vedella cuits amb un sofregit de tomàquet i, normalment, verdures com la ceba, el pebrot i l'albergínia, aromatitzat a vegades amb una mica de xerès. Això últim ja és un toc estel·lar del cuiner, però posats a reivindicar plats, fem-ho bé.
- Els ous farcits també són un plat que de mica en mica es perd i necessitem mantenir a la nostra cuina. No us preocupeu si vosaltres encara en feu, no sou uns avis, simplement sou uns romàntics de la cuina. Són fàcils de fer, només cal cuinar uns ous durs, buidar-ne els rovells i barrejar-los amb carn, peix, salses... Un dels més comuns és amb tonyina i maionesa, després hi ha qui hi tira quètxup a sobre. El que vulgueu, és un plat que us permet inventar.
- Unes postres molt típiques que s'han perdut amb el temps i convé recordar és la llet fregida, feta a partir de llet ‒evidentment‒, sucre i farina, d'una manera essencial, que es barregen amb la llet. Un cop fregida i barrejada, s'acaba arrebossant amb ou i més sucre per tal de fer unes postres dolces i delicioses que no aniria malament anar-les recuperant sovint.
- I per postres també tenim el tradicional pijama. Òbviament no parlem de la peça de roba, sinó de les antigues postres nascudes a mitjans del segle passat a Barcelona consistents en un flam d'ou acompanyat de diverses fruites ‒com el préssec, la pinya o les cireres en almívar o confitades (guindes)‒, i també de nata i gelat de vainilla. Unes postres dolces, completes i boníssimes.
- Per acabar, cal mencionar també el consomé, un tradicional brou de verdures, pollastre, o ambdues coses juntes, que s'acostumava a servir calent i s'utilitzava com a remei casolà per a tots els mals. A vegades aromatitzat amb un raig de xerès, o amb ingredients sòlids a dins, per fer d'aquest brou tan antic i tradicional de la cuina francesa una típica sopa. Segurament que ni us en recordàveu.
