Les aus formen part del grup de carns blanques, és a dir, carns amb poc greix i generalment més saludables que la carn vermella (vedella, bou...). En aquest cas, enfrontem les dues grans aus de la cuina mediterrània, el pollastre i el gall dindi. Quina volarà més alt?
Pollastre
- El pit de pollastre té, aproximadament, un 7% de greix, una mica més que la mateixa peça del gall dindi.
- Per la grandària de l’animal, el pollastre és més versàtil a la cuina, i, com que té una mica més de greix, és més saborós que el seu contrincant.
- Un clàssic del dinar de diumenge és el pollastre a l’ast. Resulta una bona manera de degustar-lo.
- La pell concentra bona part del greix, o sigui que la podeu treure sense cap problema.
Gall dindi
- Com comentàvem, la carn de gall dindi té menys lípids que la de pollastre, només un 2% de greix, de mitjana.
- Una carn d’au amb tan poc greix com aquesta és ideal quan volem perdre pes.
- Cal vigilar a l’hora de coure el gall dindi: no ha de quedar cru, però el seu llindar de cocció és estret i, si us passeu, us quedarà massa sec. Es pot guisar, perquè quedi més melós.
- Del pit se’n fa embotit, que es pot menjar amb una torrada de pa integral, una mica d’oli d’oliva i sal.
Altres aus que podeu cuinar són l'ànec, de gust més fort i amb una capa superficial de greix força important; la perdiu, rica en vitamina B; la pularda, més rica en greix i magnífica per Nadal, farcida i al forn, o l'estruç, una delícia exòtica en el passat que ara podeu trobar més assíduament, i que, malgrat que té la carn dura, ben cuita i guisada o a la graella, queda deliciosa.
