Troba la teva recepta

Productes de desembre

La col de Brussel·les, el caqui, l'albergínia, el card, l'endívia i la citronel·la estan de temporada al mercat. Sabeu com són aquestes verdures?

CUINA.CAT

27/11/2019

A l'hivern és el moment d'incorporar aquestes fruites i verdures a la nostra dieta. Si us falta una empenta, llegiu les següents dades.

01 Albergínia

Albergínia Getty Images

Albergínia

La consumim en estat immadur, com a verdura, però no sempre ha estat així. Primer era una planta ornamental —menjar-ne, deien, provocava bogeria—, fins que va anar-se introduint a la cuina, quan es va millorar per fer-li perdre l'amargor, un problema de les albergínies massa madures. Es pot resoldre posant-les tallades en aigua o pelant-les. L'inconvenient de tenir una polpa esponjosa és que absorbeix oli de cocció, per això és recomanable fer-les amb algun arrebossat, tot i que la millor manera és al caliu o al forn.

02 Citronel·la

Citronel·la Getty Images

Citronel·la

Apreciada des de l'antiguitat pels olis essencials que dóna, que s'empren en perfumeria i cosmètica, aquesta planta herbàcia fa temps que és present a les nostres cuines. Es ven tant fresca com deshidratada, encara que en aquest segon cas té força menys sabor. És originària de Malàisia i, en anglès, rep el nom de 'lemon-grass' per l'olor de llimona que desprèn. De la tija, que fa un parell de pams, se n'utilitza la base bulbosa, la part més tendra i consumible en cru. La resta es pot fer servir per perfumar brous i salses, però caldrà retirar-la al final de la cocció. Habitual a la cuina del sud-est asiàtic, combina força bé amb el gingebre, l'all, la llet de coco i el pebrot. És habitual incorporar-la en diverses infusions.

03 Col de Brussel·les

Col de Brussel·les

Cols de Brussel·les

Les cols de Brussel·les són un ingredient gustós de les minestres de verdures. Soles, tan sols bullides i amanides amb mantega o oli, resulten una bona guarnició per a rostits de carns grasses. També queden bé a la crema, o gratinades al forn. Reclamen una cocció prudent que no passi dels 7 minuts per evitar-ne l’enfosquiment i una textura pastosa, que les fa desagradables al paladar. I, també, per evitar que alliberin el component sulfurós responsable de la tradicional flaire de cols bullides.

04 Caquis

Caquis Getty Images

Caqui

Originàriament prové de la Xina, on la fusta del caquier, l'arbre del caqui, és molt apreciada, ja que resulta ser parenta del banús. Va arribar a Europa des del continent americà, però avui dia els caquis que podem comprar es conreen sobretot al País Valencià, on tenen una denominació d'origen per a la varietat roja brillant. La fruita presenta una forma que recorda al tomàquet, tot i que el color és més ataronjat. Pel que fa al gust, és un fruit extremament dolç. N'hi ha dues varietats, l'astringent, que obliga a esperar que el fruit estigui ben madur i tou, i la no astringent, la més habitual, que es pot consumir encara que estigui una mica verda.

05 Endívia

Endívia

Endívia

Descoberta per casualitat per un pagès belga a mitjan segle XIX. Derivada de la xicoira, ha de créixer en absència de llum i en un ambient càlid i humit. Les millors són les blanques, de forma afinada i amb dues úniques fulles a la part exterior. Actualment, també hi ha l'endívia roja, fruit d'una hibridació amb el radiccio, que resulta menys amargant que la tradicional. Bona part de l'amargor es concentra en el tronxo de la base, que se sol retirar fent un con amb l'ajut d'un ganivet. Consumida crua a casa nostra, als Països Baixos es menja brasejada i embolicada amb pernil i gratinada. Convé preparar-la en el darrer moment, per evitar que ennegreixi i n'augmenti l'amargor.

06 Card

Card Getty Images

Card

Verdura massa poca valorada que, en zones de la península Ibèrica, per Nadal mereix un lloc a taula. Emparentat amb la carxofa i originari de la regió mediterrània, se'n menja la tija de les fulles, que es protegeixen de la llum dels darrers dies per fer-les més blanques i tendres. S'han de pelar per la cara externa, per retirar-ne la part peluda i els nervis, i blanquejar per fer-los perdre el sabor amargant que tenen. Amb problemes d'oxidació que el fan ennegrir en contacte amb l'aire, el vinagre, i la llimona en l'aigua de cocció o de remull en són la solució. Sovint, un cop cuit, es prepara amb una beixamel o una salsa de formatge o d'anxoves.

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de CUINA i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 30.000.

Aquesta setmana

24 gen

Taller Aprenem a fer seitan Nou 2020

El 24 i el 31 de gener, de 20.15 a 21.45 h, es fa un taller per aprendre a elaborar seitan al Centre Cívic...

25 gen

Gran Festa de la Calçotada 2020

Valls celebra el diumenge 26 de gener la 39ª festa popular al voltant del calçot, coincidint amb l’epicentre...

26 gen

Vermood Market

Arriba la Vermood Market, el primer mercat vintage a Vilanova i la Geltrú, que tindrà lloc cada diumenge...

25-26 gen

II Trufforum

L’edifici El Sucre, de Vic, tornarà a acollir el Trufforum, l’esdeveniment de referència...

Portada Cuina 236

UN ANY DE CUINA PER NOMÉS 19,90€ I DE REGAL 2 ESPECIALS RECEPTES BY CUINA

SUBSCRIU-T'HI

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de CUINA i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 30.000.

© Som * La cultura de tots. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona.

Amb la col·laboració de:

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto