La paraula cava, com abans la de xampany, s'ha convertit en un mot genèric per designar els vins escumosos. Però ni tot el cava és català ni tots els escumosos que es fan a Catalunya pertanyen a la Denominació d'Origen Cava, que és d'abast estatal.
Catalunya, que té en el conjunt de la denominació d'origen el pes quantitatiu de territori i d'empreses elaboradores més important, amb un 90%, comparteix la DO Cava amb altres territoris de l'estat, com Extremadura, el País Valencià, l'Aragó o la Rioja.
El fet que la denominació d'origen no estigui delimitada per un territori amb unes característiques dels sòls pròpies és el que per a molts és un pecat original, i això s'ha complicat més en l'última verema, en què s'han pres algunes de les decisions més polèmiques de la DO Cava. Per exemple, a causa de la greu sequera que s'arrossegava especialment al Penedès, la zona de més producció, es van aprovar mesures excepcionals que han provocat malestar en el sector. La raó és que faltava matèria primera per als caves de la categoria més jove, que ocupen la base de la piràmide: milions d'ampolles que surten al mercat amb un mínim de nou mesos de repòs al celler.
Canvis en el sector
Des del 2012 han anat baixant del carro de la DO Cava empreses descontentes amb aquell model perquè consideren que posen per davant la quantitat per damunt de la qualitat. I així han nascut nous col·lectius, com Corpinnat, Clàssic Penedès o Conca del Riu Anoia.
El reportatge Cava, l'esclat de les bombolles, de Tana Collados i Francesc Pou, dona les principals claus per entendre el perquè d'aquest batibull de noms per denominar el mateix: un tipus de vi amb dues fermentacions a l'ampolla, el que es coneix com a mètode d'elaboració tradicional, en què les especificitats fan la diferència. S'emetrà aquest diumenge, 11 de maig, a les 22.05 h, al programa 30 minuts, de 3Cat.
