Escollir on anirem de vacances en funció de l’atractiu gastronòmic de la destinació genera un impacte més positiu que altres formes de viatge, tant pel que fa a la despesa com —encara més important— pel comportament responsable amb el territori, la cultura i les formes de vida de la comunitat. És un turisme més sostenible perquè també el mouen el paisatge i la temporada de cada menjar o especialitat.
Així doncs, els morro fins tendim a ser bons turistes. Dit això, i, en general, quan viatgem per lleure, tampoc ens mou només l’esperit gurmet; el combinem amb altres interessos, cosa que em sembla sana i escaient.
Però, més enllà d’ajudar-nos a escollir, fins a quin punt preparem les experiències gastronòmiques quan programem els desplaçaments de vacances? Fins a quin punt busquem abans informació sobre productes de la terra i el mar, plats, festes i fires com ho fem amb les visites a llocs i monuments?
Fins a quin punt ens interessem per conèixer i tastar més enllà del parell d’especialitats típiques i tòpiques? Fem servir guies? Routard? Lonely Planet? Bib Gourmands? Soletes? TripAdvisor? Consultem el buscador? Ho preguntem al GePeTo?
I els que, per comprendre i assaborir millor el lloc, volem menjar allò que mengen i on ho mengen els paisans, com ho fem? Abans, ho demanàvem als veïns pel carrer, però contactar amb un resident local és cada cop més difícil. Abans, per decidir on paràvem fent ruta, comptàvem els camions dels aparcaments. Ara regna Google Maps.
Però, tal com mirem de trobar llocs per dormir en què l’equació situació/preu/serveis/comoditat ens afavoreixi, també busquem a l’avançada restaurants, bars, pastisseries, formatgeries, agroexperiències i cellers, encara que no estiguin al rovell de l’ou del turisme massiu.
Fins i tot els que gaudim del punt d’aventura i descobriment atzarós tenim prou clar que, igual com hem de reservar d’antuvi vols i hotels o comprar segons quines entrades, en segons quines places també cal fer-ho amb els restaurants. O acabem passant-nos la meitat del viatge buscant per fer cada àpat de cada dia, primer un lloc autèntic, bo i bonic a preu raonable... i, després de voltar com ànimes en pena mirant cartes i entrant a demanar taula pel centre històric, quan la hipoglucèmia, la calor i el cansament ja ens han aniquilat del tot les expectatives, qualsevol lloc per seure i enganyar la gana ja ens va bé.
