Per bé que cada país té singularitats, hi ha un seguit de productes que trobem a totes les cuines de l’Amèrica Llatina. Els descobrim acompanyats de Jon Giraldo i Jaime Lieberman, dos xefs ‒un de colombià i l’altre mexicà‒ que fa temps que sorprenen amb les seves propostes als restaurants Spoonik i Anormal, al barri barceloní de Sant Gervasi. Ens han explicat tot el que cal saber del rebost llatinoamericà.
- LLIMA. És l’ingredient àcid per excel·lència de la cuina llatinoamericana i es pot usar també per conservar aliments a curt termini. Dona acidesa, neutralitza els greixos i higienitza els aliments.
- XILI (AJÍ). No falta en cap de les cuines llatinoamericanes. No sempre pica, ja que cada país té unes varietats pròpies, des de picants fins a dolces. Els ajís es fan servir secs i frescos, crus, saltats en una paella molt calenta, al forn o fumats.
- PANELA. És una conserva de canya de sucre i, juntament amb el blat de moro, un dels principals nutrients de la cuina llatinoamericana. De gust torrat, el consumeixen un cop al dia com a mínim; és l'únic edulcorant considerat també aliment gràcies al seu alt contingut en minerals i vitamina B12.
- BLAT DE MORO. Les cultures sempre s'han desenvolupat al voltant d'un cereal; a l'Amèrica Llatina va ser el blat de moro. Per inversemblant que sigui, hi ha unes 500 varietats de blat de moro, de les quals s'extreu sucre, farina o gelificants, entre d'altres.
- PAPAS. Cal puntualitzar que papa és tot allò que creix sota terra. Al rebost llatinoamericà trobem centenars de papas diferents; a cada regió té unes particulars, si bé les més habituals són la patata, la iuca, el moniato, la mashua i l’uyuco.
- ALVOCAT. És un greix saludable, així que és ideal si esteu a dieta, però tampoc no és bo consumir-ne en excés. És molt versàtil, ja que podeu fer-hi cremes, batuts o amanides; a més és l’ingredient primordial de la recepta mexicana més famosa: el guacamole.
- PLÀTAN MASCLE. És consumit sobretot al Carib i a la riba del Pacífic ‒com al Perú, per exemple. És un plàtan força més gran que el de les Canàries, verd i que sempre s'ha de menjar cuit perquè, si no, és indigest. Podeu fer-ne xips, fregir-lo, bullir-lo o coure’l al forn.
- CORIANDRE. És un aliment molt curiós; o t’agrada o l’odies. Sembla que un 7% de la població mundial l’odia perquè una alteració genètica fa que hi trobin gust de sabó. S'utilitza per potenciar el gust de cebiches i sopes, i com a ingredient d'algunes amanides.
- FRIJOLES. És un dels aliments més antics que es recorden, ja que fa més de 9.000 anys que les mongetes vermelles i negres ‒els frijoles‒, formen part de la dieta dels pobladors de l’Amèrica Central. Amb la col·lonització espanyola, el seu consum es va estendre per tot el territori i avui es troben en purés i sopes, bullits, o al forn, perquè quedin cruixents.
- ARRÒS. L'arròs va arribar d'Àsia, dels immigrants libanesos, xinesos i japonesos. D'ells prové el gust per consumir arròs i ara és present en gairebé tots els àpats. A Colòmbia, per exemple, els caps de setmana preparen el recalentao, un arròs saltat i acompanyat de tot el que ha sobrat dels àpats de la setmana.
Un rebost que és el Sant Greal dels celíacs, ja que a la cuina llatinoamericana gairebé no s'usa la farina de blat; per tant, aquest és un altre punt a favor d'incorporar part del seu dietari en el nostre. A més, no us costarà trobar els productes; a Barcelona, per exemple, hi ha diverses botigues on els podeu comprar sense cap problema.
-
MERCAT DE LA BOQUERIA. La Rambla, 91 // www.boqueria.barcelona
-
LATINOS MARKET. Mallorca, 77. Barcelona // 930 382 207
-
PACÍFICO. València, 462. Barcelona // 931 371 631
