Tot el que has de saber dels calçots

Tot i ser un producte estrella arreu del territori català, el calçot té l’origen al Camp de Tarragona, concretament, a Valls, l’única regió que compta amb una Indicació Geogràfica Protegida d’aquesta hortalissa. Aquest segell assegura que els calçots són de qualitat, conreats i collits a la zona que marca l’IGP i elaborats per productors catalans. Els calçots IGP Calçot de Valls es conreen en quatre comarques (Alt i Baix Camp, Tarragonès i Baix Penedès) que tenen en comú terrenys calcaris, cosa que confereix més dolçor a la ceba. Mesuren de 15 a 25 centímetres de capa blanca i entre 1,7 i 2,7 centímetres de diàmetre, i els manats (de 15, 25 o 50 calçots) han d’estar lligats amb un fil o fleix blau, amb la corresponent etiqueta distintiva de la IGP, que inclou la traçabilitat del producte. Alceu-los ben amunt i comenceu a degustar-los després d'haver-los sucat amb la salsa corresponent.

Una graella de barbacoa, reversible, és un bon estri per ajudar-vos a coure els calçots, ja que els podreu girar fàcilment i estaran en contacte directe amb les flames.

Si conserveu el (sa) costum de comprar el diari, guardeu-lo: hi haureu d’embolicar els calçots cuits perquè suïn, es mantinguin calents i s’acabin de coure bé.

La meitat de l’èxit d’una calçotada és a la salsa. La dels calçots és la salvitxada: tomàquets i alls escalivats, nyores, ametlles i avellanes, pa, oli d’oliva, sal, pebre i vinagre. I tot ben barrejat al morter!

No sabem quan es va posar de moda el pitet per a les calçotades, però ha esdevingut un accessori que ja forma part del ritual, o sigui que penseu a comprar-vos-en un de ben gran per no tacar-vos de salsa!

En l'hipotètic cas que us en sobrin..., els podeu guardar cuits a la nevera, tal com es fa amb la típica escalivada de pebrots i albergínies. Així, quan en tingueu ganes, podeu escalfar-los al microones i menjar-vos-els com us vinguin més de gust. També els podeu pelar i arrebossar, són boníssims!