La beguda nacional mexicana es reivindica com a producte de qualitat
cultiu tequila
“El tequila el degustem a totes hores, a Mèxic.” Amb aquestes paraules, Ruben Aceves, l’ambaixador global de Casa Herradura —una de les 150 destil·leries mexicanes, que en total elaboren 1.300 marques diferents—, obria l’acte de promoció de la beguda més emblemàtica del país asteca, que va tenir lloc el dilluns 13 de novembre a Barcelona. Els objectius, promoure el consum de tequila com a beguda ‘premium’ i trencar amb els mites i els mals usos com a beguda de borratxera fàcil per ser ingerida d’un sol cop.
Aceves assegura que el bon tequila es pot prendre abans, després i durant els àpats, i no dubta a afirmar que “hi ha un tequila per a cada plat”. Només cal aprendre a maridar-lo. Així mateix, el més important per apreciar un bon tequila és la qualitat de la seva matèria primera, l''àgave azul' —una mena d’atzavara— i un procediment d’elaboració natural.
Temps de repòs
Com passa amb els vins —jove, criança i reserva—, els tequiles es diferencien en tres categories segons el temps de repòs en bóta que han estat a la destil·leria. La fusta, juntament amb la terra on es cultiva l’'agave', determina les característiques organolèptiques del producte. Segons la normativa mexicana, els tequiles anomenats ‘blancos’ són aquells que no necessàriament han de passar pel repòs en bóta (el d’Herradura, però, hi passa 45 dies); els ‘reposados’ han de reposar un mínim de 60 dies (11 mesos, en el cas d’aquesta marca), i els ‘añejos’, un mínim de 12 mesos (entre 24 i 25, en el seu cas).
D’aquesta manera, en termes generals, els tequiles blancs són els que presenten més aromes naturals de la planta. Com més envellits, més presents són les notes de fusta de la bóta, que segons els tipus poden ser de vainilla, canyella, caramel… El color també va pujant de blanc a groc-daurat, segons el grau de repòs en bóta.
Trencant mites
Aceves destaca que el tequila s’ha de prendre a temperatura ambient —“el fred fa perdre els sabors”—; degustar-lo sense presses —i no de cop, amb llima i sal, com s’ha popularitzat fora del país asteca—, i assaborir-lo en el seu conjunt. Per això, recomana els gots petits i allargats —coneguts com ‘caballitos’— per al tequila ‘blanco’, i les copes de conyac per al ‘reposado’ i l’'añejo’. Aquest últim “acompanya bé les postres i la sobretaula”.
Opcionalment, els mexicans acompanyen la degustació de tequila amb un got d’una altra beguda popular mexicana anomenada ‘sangrita’, la recepta original de la qual està formada per suc de taronja, llimona, sal, granadina i unes gotes de salsa tabasco.
L’acte promocional de Casa Herradura va tenir lloc al restaurant La Cantinita de la Coronela, a Barcelona, on el xef Christoffer Drummer va oferir un maridatge gastronòmic per acompanyar les tres varietats de tequila Herradura: ‘blanco’ (‘aguachile’ vermell amb llagostins), ‘reposado’ (filet amb xili ‘guajillo’) i ‘añejo’ (mousse de xocolata blanca i magrana).
Preu: 30 €, Herradura Blanco; 35 €, el Reposado; i 55 €, l'Añejo.
En vols més?
Subscriu-te al Newsletter de Cuina i rep cada setmana les millors receptes i les millors propostes gastronòmiques a la teva bústia