Peix força peculiar, i no només per la forma, que recorda el congre o el ferratimó. Nascuda al mar, quan té un parell d’anys  se’n va cap al riu on van néixer els seus progenitors, en forma d’angula, i hi creix i hi fa vida fins que li arriba el moment de pondre els ous, quan agafa el camí de tornada cap al mar. De pell gruixuda, que presenta escates incrustades, sol tenir, a més, una capa de greix, a sota, que fa aconsellable pelar-la després de fer-la bullir un parell de minuts. La sang és verinosa en cru, raó per la qual convé dessagnar-la abans de coure-la, posar-la a fumar o, simplement, assecar-la per fer el xapadillo, tradicional a les Terres de l’Ebre, que s’haurà de remullar quan es vulgui cuinar. Molt popular a l’edat mitjana, avui no és un  peix gaire valorat, en general.