Tot i ser mediterrani, aquest parent de l’api no és apreciat aquí. A l’Europa central, en canvi, esvalora i es menja ratllat en amanides o bullit i fet puré. Conreat per la base de la tija, engruixida i formant un bulb de superfície rugosa i amb arrels a la base, es ven sense fulles ni arrels, però amb pell, ja que tendeix a perdre humitat. Com que té tendència a enfosquir-se per contacte amb l’aire, quan es talla s’ha de regar amb llimona o vinagre. Cal una cocció moderada (10-15 min), ja que, altrament, agafa una textura gomosa. També accepta el brasejat i la combinació clàssica amb beixamel, prèvia al gratinat.