Tot i ser equivalent a la nostra cansalada, de la qual el 'green bacon' no es distingeix gaire, la diferència entre ambdós productes rau en el procés amb què els anglosaxons complementen el salat convencional, fet en sec o amb salmorra. Un procés que pot ser la cocció, l’assecat o, el més habitual, el fumat amb fustes diverses per donar-li l’aroma peculiar. Com la cansalada, el bacó té dues tipologies bàsiques, l’'streaky bacon', fet amb la pell i el greix del ventre i, per tant, amb predomini del llard, i el 'back bacon', fet amb la part dorsal de l’animal, amb capes de carn que el fan equivalent a la nostra cansalada virada. El fumat o l’assecat complementaris permeten obtenir els clàssics talls fins dels ous amb bacó amb què els anglosaxons esmorzen i el recobriment (albardat) de les aus que han de coure al forn.