Un dels taurons de les nostres costes que, tot i no formar part del receptari tradicional,  està arribant cada cop més als nostres mercats, fruit de la influència de la cuina andalusa. Els exemplars, que solen pesar uns 50 quilos, es presenten pelats i, generalment, en forma de lloms o de cues, d’on es tallen filets, com en el cas de la tonyina. Tot i la preparació tradicional andalusa, que el posa en adob i el fregeix degudament arrebossat, hauria de ser factible adaptar-lo al nostre receptari, donat que mussoles, gats i altres peixos de la mateixa família s’han consumit a casa nostra des de sempre. Com tota la bastina (peixos cartilaginosos), el seu metabolisme de l’amoníac reclama una frescor impecable o un tractament, com el de l’adob, amb una mica de vinagre, que n’elimini la possible fortor.