Embotit relativament gruixut i de textura més aviat compacta, que se sol elaborar amb les carns de més qualitat (llom i retalls) i, ocasionalment, amb bocins de tòfona. De color rosat característic, fruit del procés de salat i nitrificació, se sotmet, després, a un reposat previ a la combinació definitiva amb les espècies i els condiments, i l’embotit amb budell cular, que es remata amb una cocció breu a la caldera. Consumida generalment a talls no gaire fins i acompanyant una bona llesca de pa amb tomàquet, també es pot integrar en amanides i preparats similars, tallada a daus no gaire menuts. Té un gust suau que la fa atractiva per a tothom, especialment per a la quitxalla, per a qui és recomanable pel menor contingut de greixos. Sobretot en les versions més artesanals, generalment menys salades i especiades.