Es diferencia del ceballot —com aquest, ceba de primer any sortida de la llavor— per la presència del bulb inflat característic, fruit d’una estada més llarga a la terra. La ceba tendra es cull, sense eliminar-ne les fulles, quan encara la planta no ha començat a assecar-se i, per tant, conserva tota la humitat, atenuant així el sabor més picant de la ceba seca, i permet l’ús de la base verdejant i gustosa d’aquestes fulles. Coneguda des de l’antiguitat, és, doncs, una de les hortalisses primerenques a les quals la cuina ens té acostumats, ja que pertany a les mateixes espècies que després, un cop seques, es conservaran durant l’hivern. Per això aquesta ceba, tot i ser millor per a les amanides, reclama el mateix tractament que la ceba seca, recordant, per exemple, que com més fina la piquem, més ràpidament courà i més sucs i aromes perdrà.