Bolet molt apreciat, pel fet de ser un dels pocs que es poden menjar crus, tallats a làmines fines i, simplement, amanits amb un raig d’oli. Amb el peu molsut i eixamplat a la base i la superfície inferior del barret recoberta de porus, resulta absolutament inconfusible. Ara bé, el cep té una darrera propietat que el fa interessant a la cuina. Un cop assecat, conserva —i, per a segons qui, millora— les seves propietats organolèptiques. D’aquí que, sovint, els exemplars es tallin a làmines i se sotmetin a un dessecat, que permet tenir ceps tot l’any. Després, es rehidraten en aigua freda o tèbia, o es cuinen amb l’aigua resultant de la rehidratació, com en el cas del mític risotto de ceps. També es presenta en forma de pols, que pot ajudar a perfumar les salses cuites.