Provinent dels Andes (el nom deriva del quítxua i significa ‘de grans freds’) produïda per un arbre espinós força gran, que actualmente es conrea en molts països. Totes les varietats, de formes diferents i mida variable, tenen tendència a ennegrir-se un cop tallades, cosa que fa recomanable regar la fruita amb llimona o, com a Xile, amb suc de taronja. La xirimoia es consumeix crua, sense les llavors i amb l’ajut d’una cullereta, per evitar la pell amargant. No li agrada el fred, que n’atura la maduració. Per tant, s’ha de deixar a temperatura ambient fins que estigui al punt. Però tampoc no convé que maduri massa, ja que, aleshores, ni l’olor ni el sabor no resulten gaire atractius. Es pot incorporar a les amanides de fruita, als iogurts i als pastissos, i també accepta ser transformada en compota o, fins i tot, que en fem suc.