Aquesta és una de les maneres de conservar les cireres de la varietat dolça, basada en la densitat del sucre, que impedeix la proliferació de microorganismes (el mateix que es fa amb les àcides posant-les en alcohol). Espinyolades i cuites inicialment en almívar, poden deixar-se, simplement, envasades en aquest líquid, o bé es poden sotmetre a un procés de concentració dels sucres per dessecació i incorporació de
més almívar, que acaba deixant-les amb la textura de fruita confitada, no escarxada, que tots coneixem. Malgrat aquesta diferència, sovint ambdues reben el mateix nom. Aquestes cireres es destinen, tradicionalment i de manera quasi exclusiva, a la pastisseria, amb l’avantatge, en comparació de les cireres fresques, que no deixen anar suc, que tenyeix els pastissos. N’hi ha variants de color verd o groc, d’efectes únicament estètics, al marge de les tradicionals, vermelles.