Botó floral sec d'un arbre indonesi, usat fa més de dos mil anys a la Xina —els cortesans s'hi perfumaven l'alè per parlar amb l'emperador—, va arribar a Europa al segle IV, on va ser tan preuat com el pebre. Sencer o mòlt, és millor la primera forma, ja que conserva més bé l'aroma i les virtuts estimulants del sistema digestiu. Per això se solen clavar les cebes o les taronges de les coccions. En pols forma part de preparats de cultures dispars: del garam masala indi al ras-el-hanout nord-africà i les cinc espècies xineses.