La mandarina ens va arribar directament de la Xina després de fer escala a Itàlia a mitjans del segle XIX. La clementina deu el seu nom a un frare anomenat Climent, director de l’orfenat agrícola de Messerghim (Algèria), que la va descobrir en un cultiu de mandarines. La zona de les clementines de les Terres de l’Ebre està constituïda pels termes del Baix Ebre i el Montsià. Les condicions climàtiques específiques d’aquesta zona confereixen a les mandarines i les clementines un sabor i una aroma diferencials. D’un color taronja intens, a voltes fins i tot rogenc, la clementina no té pinyols i el punt de dolçor i acidesa està tan ben compensat que la fa una mandarina única. De pell tibada i prima i de mida petita, aquesta és la més bona organolèpticament. De varietats en trobem unes quantes, que sovint els mateixos venedors de fruita desconeixen: les varietats primerenques, com l’oronules i la marisol, que es cullen a l’octubre; la nules, la més apreciada, que es cull al novembre, i l’hernandina, la més tardana, al mes de gener.