És una col molt curiosa, pel seu verd peculiar i, sobretot, per les característiques formes poliglonals que dibuixen els seus brots —que, val a dir-ho, són naturals i no pas fruit de l’enginyeria genètica—, que la converteixen en un dels vegetals més fotogènics. Es cull de mitjan novembre a mitjan gener. En cru, sempre que sigui molt tendra, es pot menjar en amanides, amb poma tallada a tires fines i acompanyada d’un raig d’oli i fruits secs, o d’una salsa de maionesa i iogurt. Si la voleu coure, ho podeu fer al vapor, guisada, bullida, fregida, estofada i fins i tot gratinada, combinada amb vegetals, arròs o llegums.