El llamàntol és un crustaci de la família de la llagosta, i es diferencia d'aquesta fàcilment perquè té dues pinces grosses i fortes, mentre que la llagosta no en té cap. Se n'aprecia molt la carn i és, a més, un ingredient excel·lent per al receptari de Nadal. Si voleu treure'n el màxim profit, presteu atenció als següents apunts:
- El crustaci més gran dels fons rocosos. El llamàntol o llobregant és un crustaci decàpode, el més gran que hi ha. Viu en fons rocosos de 2 a 50 metres en aigües càlides i el trobem a casa nostra a tota la costa.
- Un creixement pausat. És un animal que creix molt lentament, a raó de 100 grams per any; per tant, un animal de 500 grams té uns 5 anys.
- Un cos robust de color verdós o negre. Pot pesar entre 300 grams i 4 quilos, però els que comprem solen ser d’entre 500 grams i 1 quilo. Mesura entre 30 i 75 centímetres. Té dues pinces característiques (el que el diferencia a simple vista d’una llagosta) i antenes llargues.
- El podeu trobar viu, cuit o congelat. Al mercat el podem comprar viu, cuit i congelat, i sovint el que trobem als mercats és el llamàntol provinent dels EUA o el Canadà, de mida més petita, més econòmic i menys gustós que l’europeu.
- Blau europeu, roig americà. Per diferenciar un llamàntol europeu d’un d’americà ens hem de fixar sobretot en el color. L’europeu té tons més blaus i negres que l’americà, que és més vermellós.
- Viu és més saborós. La millor opció és comprar-lo viu, ja que així podreu gaudir de tot el seu sabor. Un cop mort, ràpidament perd qualitats.
- Millor, acabat de comprar. Podeu coure’l al vapor, bullir-lo o fer-lo a la planxa o a la brasa obert per la meitat. La millor opció és comprar-lo el mateix dia que el vulgueu cuinar.
- Tradicionalment, es menja bullit. Submergiu-lo encara viu (millor lligar la part de la cua perquè no s’arronsi) en aigua bullent i deixeu-lo coure uns 5 minuts (si és un exemplar de 500 grams). Un cop cuit, refredeu-lo i ja el podeu pelar sense problemes, per després cuinar-lo com més us agradi.
- Del cap a les pinces, i la closca també! Del llamàntol n’aprofitem la part de la cua, les pinces (en té dues de forma diferent) el cap (en podeu fer un fumet excel·lent), la unió de les pinces amb el cos (hi ha força carn) i, si és de mida gran, a dins de cada pota també hi podem trobar carn. Amb les closques i les restes, feu-ne un bon fumet.
- A la cuina és molt versàtil. Serviu-lo cuit per a una amanida o un còctel de marisc. Coeu-lo a la planxa o a la brasa. Feu-ne una pasta o incorporeu-lo en arrossos, ja siguin caldosos o no. Feu-lo guisat (caldereta o marmitako), i amb el corall en podeu fer vinagretes o maioneses.
