5 coses que has de saber de la mongeta tendra

La mongeta és una planta que prové de les zones tropicals de l'Amèrica del Sud i Central. Va ser a partir del segle XVI quan es va portar a Europa i es va estendre per tot el món. És una planta de fulles compostes, amb una tija molt fina i en varietats de creixement indeterminat. El seu fruit és la tavella, que es pot collir tendra per al seu consum en fresc, i si es deixa madurar en podem collir la mongeta seca. La mongeta verda es cull abans que la llavor sigui massa gran i el llegum, massa fibrós.

1. Varietats. Hi ha dos grans grups de varietats: les de creixement indeterminat, enfiladisses, que poden arribar a créixer fins a 4 metres, i les varietats nanes, de creixement determinat, que també es coneixen com de mata baixa. Les primeres tenen cicles de conreu més llargs i rendeixen més, però poden envair el nostre balcó i convertir-lo en una selva.
2. Propietats nutricionals. És una verdura rica en proteïnes, fibra, vitamina A, C, E, i minerals, com el calci, el potassi i el ferro. Té fama de reduir el colesterol gràcies al contingut en fibra soluble i de prevenir el càncer pel contingut en antioxidants.
3. Conreu. La mongeta és una planta de clima càlid, de temperatures suaus i dies llargs; per tant, de conreu estiuenc. Per a les varietats enfiladisses, els agricultors fan estructures de canyes de 2 m de llarg per tutoritzar la mongetera. És una planta molt exigent en aigua, tot i que quan està en floració no li agrada que la reguin en excés.
4. Punt de maduració. A l'hora de triar les mongetes tendres tindrem en compte les recomanacions següents: hem de vigilar que tinguin un color viu i brillant, sense decoloracions anormals, una forma regular i que no siguin gaire dures al tacte. Si acostem els dos extrems de la beina i es doblega sense trencar-se, vol dir que no és fresca. Les de millor qualitat són les que tenen llavors poc marcades.
5. Aplicacions culinàries. A la cuina, bullim les mongetes tendres perquè quedin toves i aptes per al consum. Un cop bullides es poden incorporar a d'altres elaboracions, o donar-los altres coccions, com ara saltar-les o fregir-les, prèviament passades per tempura. Se solen acompanyar amb patata bullida, amb pernil, cansalada o amb salsa de tomàquet.