Lluny dels temps en què cada pagès tenia el seu planter i anava seleccionant els tomàquets que li agradaven més, actualment el mercat es mou al voltant d'unes quantes varietats dominants, cadascuna per un ús culinari més o menys concret. Fem un repàs de les varietats més habituals als mercats de Catalunya:
- Montserrat. És un dels tomàquets més gustosos que podeu trobar al mercat i, abanda de menjar-vos-el amanit, el podeu farcir amb el que vulgueu. De forma aplanada i amb tres, quatre o cinc cavitats interiors on s'ubiquen les llavors, la paret exterior es conforma en una sèrie de costelles longitudinals, a manera de grills desiguals que, probablement, en justifiquen el nom.
- Cor de bou. Un dels primers tomàquets que trobem al mercat cada temporada. Destaca pel gust, més aviat dolç.
- Llarg. Té poca llavor i és molt gustós. El podeu posar en amanides o fer-lo servir per sucar pa.També s'anomena 'tomàquet italià' o 'canari'. Era el tomàquet habitual per fer conserves de tomàquet, ja que és quasi tot polpa, amb pell fina i relativament fàcil de treure.
- Cebrino pera. De gust dolç i una mica àcid, aquest tomàquet és molt adequat per a les amanides i per decorar.
- Groc cherry. Si valoreu molt les presentacions dels plats, aquesta varietat aportarà color.
- Cherry (cirerol). És l'estrella de les amanides des de fa uns quants anys. Menut com una cirera i amb dues cavitats per a les llavors, és també el resultat d'una selecció genètica. Molt sovint s'integra en els plats de forma merament ornamental. Es pot trobar en rams o sense peduncle, normalment envasat.
- Tomàquet de penjar. També anomenat 'tomacó' o 'de ramellet', es diferencia dels altres perquè té dues cavitats amb llavors, el color és més aviat pàl·lid i té la propietat de resistir l'assecat sense podrir-se. Per assecar-los, se'n fan rastelleres i es pengen en un lloc airejat i no gaire calent o es posen damunt d'un encanyissat. És la varietat de tomàquet que permet fer el pa en tomàquet en millors condicions.