És el condiment perfecte per als amants dels sabors dolços i la pastisseria. Tot i que el seu origen sigui plenament natural, una sèrie de processos industrials de refinament el converteixen en un dels pitjors enemics per als nutricionistes. No us espanteu, no heu d’abandonar el món dolç per salvar la vostra salut; és per això que us presentem un seguit d’alternatives perquè no renuncieu a res!
- Sucre blanc: n’és el tipus més utilitzat. Procedeix de la canya de sucre i de la remolatxa, i passa per un seguit de refinaments que li donen aquest color blanc tan característic. A causa de tots els processos industrials, aquest producte s’ha guanyat la fama de ser molt poc saludable. És cert que provoca l’aparició de diabetis, càries dentals i obesitat, però només si es pren de manera desmesurada. Tot i això, també és una font energètica d’absorció molt ràpida; fet que el converteix en un dels regeneradors més utilitzats per als esportistes, ja sigui de manera natural o en forma de begudes isotòniques.
- De llustre: més conegut com ‘sucre glass’, és un derivat del sucre blanc que s’obté després de reduir-ne els cristalls a una mida no superior a 0’15 mm i d’afegir-li un 2 % del pes total de midó. El seu ús es basa principalment en elaboracions pastisseres i per endolcir qualsevol producte; té la qualitat de dissoldre’s molt més ràpid per la mida minúscula dels seus cristalls.
- Sucre morè: a diferència del blanc, només està compost per sucre provinent de la canya sense passar pel refinament posterior. El color marró característic li dóna una substància anomenada ‘melassa’, altrament coneguda com ‘mel de canya’. Aquesta substància atorga al sucre un sabor proper al de la regalèssia i un punt amarg al final. Pel que fa a la part nutricional, aquest producte és una font enorme d’hidrats de carboni, vitamines del grup B i minerals. Si podeu triar, escolliu sempre sucre morè, però també consumiu-lo amb moderació.
- Estèvia: també anomenada fulla de sucre, té 30 vegades més poder edulcorant que el sucre i procedeix d’una planta amb el mateix nom. Bàsicament s’utilitza com el seu substitut en certes elaboracions, però a diferència d’aquest, el gust de l’estèvia té menys persistència, és molt proper a la regalèssia i té una nota amargant que culmina el seu sabor. Al mercat la podeu trobar de forma natural, és a dir, la planta, en pols o líquida; tot i així, la millor manera per utilitzar-la és consumir-ne les fulles fresques directament de la planta introduint-la en la vostra dieta.
- Mascabado: sucre provinent de canya integral, sense refinar i originari de les illes Maurici, a l’est de Madagascar. Té un color molt més intens que el sucre morè, a causa de la gran quantitat de melassa; això li dóna un sabor particular i una textura molt més humida i enganxosa que la resta de sucres. El sistema de producció es basa a fer bullir el líquid extret de la canya de sucre, fins que se n’evapori tota l’aigua i se n’obtingui un residu sec. Posteriorment és mòlt. Té un gust característic que combina notes torrefactes, regalèssia i caramel, ideal per fer pa de pessic i ensucrar el cafè.
