Rens, bisons, nyus, gaseles, tortugues, cangurs, cocodrils, serps... Tots són animals gastronòmicament tradicionals en el seu lloc d’origen, de la mateixa forma que nosaltres consumim vedella, xai, porc, llebre, senglar i certes aus.
Aquí us presentem alguns dels animals que, tot i que per a nosaltres són estranys per consumir, per a moltes cultures d’arreu són una delícia:
- Antílop: grup de mamífers bòvids com l’òrix, l’eland, el nyu o la gasela, del sud del continent africà i d’algunes regions d’Àsia. Viuen en sabanes, boscos, zones tropicals o estepes. Formen part de l’alimentació tradicional d’aquestes zones com a carn de caça. Viuen en estat salvatge en extensions controlades, però la carn que s’exporta se sacrifica en escorxadors homologats.
- Bisó: el bòvid americà més gran, es troba a les planures fredes dels EUA i el Canadà. Sembla una vaca, però és més musculat. Animal de caça de les tribus americanes, ara es consumeix el criat (el salvatge està protegit). La carn és d’un color intens, magra i de textura suau. Recorda la del bou, però té menys greix. Ens n’arriba el filet o el llom congelats. Per a coccions curtes.
- Cangur: australià, ens n’arriba el filet. La carn és de color vermell molt fosc i el sabor, potent, ja que té la sang a dins.
- Eland: l’antílop més gran, habita en sabanes i boscos de l’Àfrica del Sud i és herbívor. És una espècie domesticada, però la que ens arriba és salvatge, per la qual cosa es tracta d’una carn de sabor mitjanament intens i de color suau o rosat, en funció de la peça i l’edat.
- Estruç: l’au més gran, viu en sabanes i planures del continent africà. La facilitat de cria en captivitat i l’alta producció han fet que les granges d’estruços proliferin arreu. La textura tendra i el sabor suau recorden la carn de vedella. Té poc greix i molt ferro. Se n’aprofita tot, però el més freqüent són els músculs de les cuixes, i el més valorat, el denominat ‘triangle’, magre i tendre. Segons el xef Dani Lechuga, la carn d'estruç, tendra i suau, combina molt bé una salsa de fruita vermella i marida amb vi rosat.
- Gasela: de la sabana africana, també n’hi ha a l’Àsia. La que ens arriba és africana i té un color rosat suau, textura suau i sabor delicat, tot i que manté a dins la sang, cosa que li dona caràcter. La millor manera de fer-ho és en forma de civet acompanyat d'una guarnició de xampinyons i vi tintat.
- Nyu: bòvid autòcton de la meitat sud del continent africà. Animal de caça típic, se’n aprofita tot. Actualment, viu en semicaptivitat en grans extensions i se sacrifica de forma controlada per a l’exportació. De carn rosada (sembla vedella), sabor suau i textura densa. Combina amb productes aromàtics com tomàquets cirera, pasta d'olivada negra i salsa de mostassa amb escalunyes i vi blanc.
- Òrix: antílop que habita en les sabanes i planúries d’Àfrica. Veloç, gran, agressiu i nòmada. La carn és ferma, de color vermell i de sabor intens, semblant a la carn de cérvol.
- Ren: de la família dels cèrvids. N’hi ha una gran població salvatge, però es cria des de fa temps. Se n’aprofita tot. La carn és de color fosc intens, però el gust i la textura són suaus. Ens n’arriba la carn fumada, segons la tradició nòrdica, per fer carpaccio. La millor forma però de cuinar la carn de ren, és fer una recepta clàssica de carn de vedella substituint-la per la de ren.
- Zebra: de la família dels èquids, la que ens arriba és de Sud-àfrica i viu en semillibertat. La carn és de color rosat pàl·lid i ens n’arriba el llom.
