- Hi ha d'haver molta fulla verda de diferents tipus i intensitat: enciam, ruca, espinacs, col, escarola, api amb fulla... Tots són essencials i totes aquestes hortalisses poden ser molt curatives i regeneradores.
- És important aprendre el que no s'ha de posar a l'amanida i que sovint fem. Per exemple, una amanida amb tonyina, olives o blat de moro no és una amanida. Ni tan sols el tomàquet ha de ser-hi, ja que és una fruita i s'ha de menjar per separat.
- Han de ser nutritives: incorporeu-hi les fulles del rave, plenes de nutrients, i la petita fulla verda, la més nutritiva i que poca gent té en compte: el julivert, un potent antioxidant.
- Poseu-hi més colors, a més del verd. Com més intens i variat sigui el color de l'amanida, més sana és. Les amanides plenes de colors són plenes de fitonutrients, uns grans protectors de la salut.
- Per fer-la proteica, poseu-hi llavors (sèsam, pipes de gira-sol, de carbassa, etc.) i aliments germinats de qualsevol llegum, gra, llavors o fruita seca, ja que pel fet d'estar germinats contenen trenta vegades més nutrients concentrats que les verdures madures. I no hi poden faltar els grans protectors de la flora intestinal, els aliments fermentats, com el xucrut.
- Podeu amanir-les amb oli de gira-sol, un oli que, és veritat, mai no ha estat ben considerat. Aquest oli prové d'una llavor amb moltes propietats i s'ha de consumir cru. L'oli de qualsevol llavor té l'inconvenient que s'oxida ràpidament si s'escalfa. Per això no es recomana per cuinar (en aquest cas, s'ha de fer servir sempre oli d'oliva).
- Un lloc on tastar-les: el Petit Brot. En aquest racó de Barcelona hi preparen amanides vives i energètiques. Utilitzen fulla petita que se'n diu 'salvatge'. 'Fulles de mostassa, ruca, espinacs baby, mizuna o komatsuna, totes són fulles petites, que ens subministra directament collides del camp l'horta ecològica Pla de Munt'. Són fulles més tendres que les grosses i més fàcils de digerir.