LARA SÁNCHEZ
01/12/2015L’origen del iogurt té a veure amb la necessitat constant dels éssers humans de conservar la llet. Aquest producte el trobem fa cinc mil anys a Sumèria (l’actual Iraq), quan transportaven la llet amb sacs fets amb animals. El cos de l’animal traspassava la calor als recipients de cuir i els bacteris àcids de la llet es multiplicaven. D’aquesta forma la llet es convertia en iogurt. Però no va ser fins al segle XX que el seu consum es va fer popular a Europa gràcies a un microbiòleg rus. Al principi es venia a les farmàcies com un medicament més, però amb la industrialització es va consolidar com a unes postres, mentre que a l’Orient s’utilitzava per a l’esmorzar, dinar i sopar, mai com a postres.
Gràcies al ric contingut en calci i la baixa aportació calòrica, el iogurt s’ha convertit en tota una font de salut: per a la flora intestinal, reforça la salut dels ossos, ajuda a controlar el pes i reforça les defenses de l’organisme en situacions d’estrès o fatiga. Aquestes qualitats es deuen a l’àcid làctic. És més fàcil digerir un iogurt que un got de llet. A més, és més sa cuinar el iogurt per fer salses o mousses que cuinar amb nata, ja que redueix la ingesta de greix i suposa més absorció de sals minerals i vitamines. És un aliment que es pot fer servir tant per a plats dolços com salats; per exemple, per acompanyar la carn, convertit en salses per a les amanides o barrejat amb qualsevol tipus de fruita tallada o seca.
Tarrines de iogurt / Thinkstock
Quefir / Thinkstock
Got amb iogurt, fruita i cereals / Thinkstock
On menjar
On comprar
Iogurt fet a casa / Thinkstock
En vols més?
Subscriu-te al Newsletter de Cuina i rep cada setmana les millors receptes i les millors propostes gastronòmiques a la teva bústia
© Cuina.cat. Tots els drets reservats. C/ Perú, 186. 08020. Barcelona.
Amb la col·laboració de: