Ara que la calor de l'estiu ens obliga a refrescar-nos sovint, veiem entre enveja i compassió com alguns turistes engoleixen amb fruïció gerres i gots d'un beuratge fred i alcohòlic que sovint enterboleix el seu enteniment. En diuen 'sangria', però ho és? El cert és que gairebé mai és la veritable sangria. Fa poc es preguntava a una sèrie de persones vinculades al món del vi el seu parer sobre la sangria, i la majoria la considerava una beguda bastant indigna pensada bàsicament per engatar gent de poc criteri i molta set. Tot seguit, un seguit de factors a tenir en compte per fer una sangria com cal.
- Els ingredients. Aquí rau un dels problemes principals. Una autèntica sangria es fa amb vi negre (ni blanc, ni rosat, ni escumós), aigua carbonatada (altrament dita 'sifó'), sucre, taronja i llimona naturals (millor a llesques), una mica de canyella i, si es vol, préssec de vinya o alguna altra fruita mediterrània. Cal ser generosos amb les fruites, que al final ens les podrem menjar. I gens de licors ni destil·lats.
- La qualitat. Si es vol fer un bon guisat s'han de triar ingredients de bona qualitat; doncs amb la sangria passa el mateix. El vi negre, de qualitat mitjana o una mica millor (pot ser d'un bon 'bag in box'). El sifó, l'habitual de qualsevol 'super'. La fruita, la que faríem servir per fer un suc, però a llesques (no hi poseu suc, i mai de la vida un refresc, per molt que diguin que és de fruita). I la canyella en branca, sencera o a trossos.
- Preparació. Feu-ne entre dos i cinc litres, depenent del nombre de bevedors i del volum de consum de cadascú, i perquè en sobri una mica. En una garrafa o una gerra, poseu el vi, barregeu-hi el sucre al gust, fins que es dissolgui, afegiu-hi les fruites (una pela de taronja de més i una altra de llimona no hi faran cap mal) i la canyella, tapeu-ho i deixeu el recipient en un lloc fresc, però no a la nevera.
- Paciència. Això és molt important. Una bona sangria ha de confitar les fruites i el vi, i això vol una mica de temps. Si sou de mena tranquil·la i previsora, deixeu-la reposar tres o quatre dies, remenant-la molt sovint i amb energia (que no faci escuma) i amb un dia o dos en tindreu prou. Ep!, que estem parlant d'una bona sangria, no d'un 'entrompa guiris'.
- Ja quasi està. Passat el temps adequat de confitat o maceració, podeu colar el vi —si voleu embotellar-lo sense les fruites— o repartir-lo en recipients més petits amb fruites incloses. Ara la podeu guardar a la nevera, on es conservarà ben bé tres o quatre dies més. I no, no hi poseu el sifó, encara, però és el moment de corregir-la si hi falta sucre, canyella (podeu afegir-hi també un clau d'espècia) o alguna altra cosa, recordant que encara no l'heu diluït amb sifó.
- A punt per beure. Ha arribat el moment de beure-us la sangria. Només cal treure el macerat de la nevera i posar-hi sifó (o gasosa, si sou més llaminers) al vostre gust, afegir-hi opcionalment un glaçó fet amb aigua bona a cada got (no a la gerra o a l'ampolla de servir, perquè l'aigualiria massa), i gaudir de la feina feta. Us recomanem vi macerat i sifó a parts iguals, però depèn del gust de cadascú.
