Especialitat rebostera del País Valencià creada als anys 60 del segle passat per la família Polo, d’Alboraia, com a suposat complement ideal de l’orxata. De forma allargada, que permet introduir-lo còmodament al got tradicional, textura esponjosa, que facilita que absorbeixi el líquid, i consistència suficient per no trencar-se, el fartó va veure néixer, cap als anys 90, un competidor, el fartó de pasta de full, que, al marge d’incorporar greixos animals, en comptes de l’oli de gira-sol original, resultava menys flonjo i agradable. Habitualment es menja calent, just sortit del forn i espolsat amb sucre fi (de fet, els mateixos fabricants recomanen passar els envasats pel microones 20 segons), i sucat en orxata ben freda, durant molt de temps van ser l’esmorzar o el berenar habitual, al País Valencià, els mesos d’estiu.