La varietat més comuna a les nostres costes és la Paracentrotus lividus, la més apreciada de les 750 que se n'han trobat. Té una coloració exterior que va del negre al lila, amb tons verdosos i foscos, segons l'espècie. La part comestible són les glàndules genitals, les gònades, a l'interior de la carcassa. En tenen cinc. Diuen que són més bones les de femella, de color vermellós i viu, amb un sabor gustós, que les del mascle, de color ataronjat i lletós. El seu sabor és com posar-se un tros de mar a la boca: gust de iode, matís d'aigua salada. A part de consumir-se crua, amb pa i botifarra negra, admet un gran nombre d'elaboracions, sempre, això sí, afegides a l'últim moment, perquè puguin conservar tot el sabor i perfum. Poseu-les com a canapès; en sopa o crema resulten excel·lents, en amanida, com a element d'una salsa suggestiva; amb ous remenats, en truita o gratinades dins de la closca; amb patates i botifarra negra, amb pasta o arròs.