Bolet de primavera que el conreu ha convertit en bolet de tot l’any, i que es presenta sencer o trossejat i preparat per anar a la cassola o la paella. A diferència del xampinyó, sempre està neta, ja que, en créixer sobre fusta, no entra en contacte amb la terra. Amb el peu curt i més dur, situat en un costat, i una forma de barret que recorda una orella d’animal (d’aquí el nom d’'orellana' amb què també es coneix), és més gustosa que el xampinyó. Cal, però, mantenir-la aïllada, per evitar que agafi altres olors o sabors, embolicant-la, però deixant-la respirar per evitar que s’humitegi. Saltada, feta a la planxa o al forn, guisada o integrada, degudament trossejada, en un risotto, resulta deliciosa. Sempre que no n’emmascarem el sabor amb ingredients de gust fort o amb un excés de greix.