Quan arriba el bon temps, amb dies una mica més càlids, a les vores dels camins de la muntanya mitjana, i més tard a l’alta muntanya, hi comencen a madurar les maduixes, les maduixetes o les fragues de bosc. Aquestes delicioses maduixes silvestres, anomenades popularment amb el diminutiu per diferenciar-les dels maduixots, neixen de la maduixera (Fragaria vesca), una herba d’un pam d’alçada, menuda i delicada, de la família de les rosàcies. Viu durant tot l’any, però és a la primavera quan renova les fulles malmeses durant l’hivern. Fa unes flors de color blanc, petites, i unes fulles serrades en forma de roseta. El fruits, les maduixetes, són força més petits que els maduixots cultivats i maduren durant els primers dies de juny o fins i tot a finals de maig, si el calor és intensa. Tenen una fragància molt perfumada i un sabor fi i agradable. En trobareu als marges dels camins, sobretot a les zones ombrívoles, tot i que si no voleu fer l’exercici d’anar-les a buscar, caçar o collir, sempre amb respecte per l’entorn, també en podeu comprar de cultivades gairebé tot l’any. A les maduixetes no els calen gaires amaniments. Poseu-les en una amanida de gambes o de formatge fresc, mengeu-les amb un gelat de nata o, simplement, acompanyades d’un suc de fruites acabat de fer, preferentment de taronja dolça, pinya o mango.