Encara que els francesos s’entestin a fer-lo clàssic, el magret és una peça de l’ànec que es va començar a emprar cap a l’any 1970, quan André Daguin el va posar de moda a l’Hotel de France de la vila d’Auch, per aprofitar els quarts davanters dels ànecs millorats que es destinaven a l’obtenció del fetge, i mentre les cuixes es derivaven cap al popular confit. I és que el magret, per ser com Déu mana, requereix engreix. Acumular la capa de llard característica sota la pell. Una pell on es practiquen unes incisions entrecreuades fins al greix a l’hora de coure’l a la paella, per alliberar-lo i fer-ne greix de cocció al temps que s’evita la deformació de la peça. Ideal per a dues persones (pesa uns 300 grams), el magret es cou primer 5-6 minuts pel costat de la pell i 3-4 minuts pel de la carn, per deixar-lo al punt. També és important deixar-lo reposar abans de tallar-lo.