És el peix més cobejat de les nostres costes rocalloses, amb el prestigi que dóna haver-lo de pescar, pels seus hàbits solitaris, un per un i no sense dificultat, però amb l’ombra de saber que tots els mars del món tenen la seva varietat de nero, més o menys bona, segons el tipus de mar i l’ambient en què viu. I amb la curiositat de saber que, tot i néixer femella, quan arriba a adult pot canviar de sexe per garantir la continuïtat de l’espècie.De pell gruixuda i escates dures, sol presentar-se filetejat, sencer, fet a supremes o tallat a rodelles. La primera opció té l’avantatge de poder iniciar la cocció a la planxa pel costat de la pell, evitant que la carn, blanca i consistent, s’enganxi. La segona, la forma més tradicional, és l’emprada en els guisats tradicionals, des del suquet fins a l’all cremat.