La manera ideal de menjar moixama és com un aperitiu, tallada ben fina, com el paper de fumar, i posada una hora a marinar amb oli d'oliva verge extra. Es pot acompanyar amb ametlles o avellanes torrades i un xic de pa. Però també podeu aprofitar per posar-la en un plat refrescant d'escarola i formatge fresc, o en una amanida de pasta amb olives negres i tomàquet, o llenties amb carxofes. Al sud de la Península i bèrica, com a les illes Canàries, hi ha un clima molt diferent del de les costes catalanes: calor, clima sec i molt de vent. Amb aquestes característiques, pescadors i artesans de la conserva elaboren la moixama, tonyina salada i assecada al sol. Així conservaven els àrabs ja fa anys la tonyina fresca, que anomenaven musama, i que va derivar, en castellà, amb el nom de mojama i en català amb el de moixama. Es fa també amb bonítol i verat, però la més apreciada és la de tonyina vermella.