Fruit d’un arbre originari de l’Orient llunyà, especialment estimat pels japonesos, que en foren pioners en el conreu. D’allà arribaria a Europa, al segle xviii, inicialment com a arbre ornamental, per l’aspecte i la flaire de les seves flors. De fusta especialment apreciada pels luthiers, és un dels arbres que primer dóna fruit, en arribar l’època de la primavera. En forma de grapa, aquests fruits es caracteritzen pel copoll gruixut i els pinyols —entre quatre i vuit— de mida considerable que contenen. Uns fruits que es collien poc madurs i es deixaven damunt d’un llit de palla. Consumida crua, un cop retirada la pell, la nespra accepta, també, una cocció curta, el confitat o la transformació en confitura o gelatina. Pelar aquesta fruita pot ennegrir els dits, per efecte de l’oxidació. Fregar-se les mans amb unes gotes de llimona resol el problema.