No sé si us hi heu fixat, però entre la diversitat de begudes veganes que omplen els prestatges dels comerços, cada vegada més gran –i que poden incloure cereals, com la civada; llegums, com la soja, i fruita seca, com l'avellana, entre altres ingredients i combinacions–, només les que són d'ametlla duen a l'envàs el nom llet.
Això és perquè, l'any 2017, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va resoldre en una sentència, d'obligat compliment per a tots els països de la UE, que el substantiu llet i altres denominacions de productes lactis havien de reservar-se als d'origen animal. Així doncs, podem dir que hi ha llet de vaca, d'ovella, d'euga i de camella, però no de quinoa.
La llet d'ametlla és una excepció perquè, malgrat que tampoc prové de cap glàndula mamària, fa segles que en diem així. De fet, posar llet d'ametlles en plats i salses de tota mena caracteritzava els receptaris catalans ara fa set-cents anys, de manera que a casa nostra és un ingredient que coneixem prou bé.
"I si no tens llet de cabra, posa-n'hi d'ametlles" o altres consells semblants es troben als influents llibres de cuina de la tradició medieval del Sent Soví. També és cert que aquella base culinària d'aspecte lacti que s'hi descriu incloïa una quantitat important d'ametlles en la composició. Alguna recepta amb aital ingredient ha arribat fins als nostres dies, com el menjar blanc de Reus.
Recordem, a més, una altra deliciosa beguda vegetal blanquinosa ben tradicional, l'orxata valenciana, que, tot i que avui reconeguem per la xufla –un tubercle–, també es fa o es feia de fruita seca com les ametlles i les avellanes; o de cereals com l'arròs i l'ordi, que es troba a l'arrel etimològica del nom. I encara hi ha orxates fetes amb llavors, com les de meló.
Veiem, doncs, que això de les begudes vegetals no és pas nou, a casa nostra. El que no són, però, és substitutes de la llet pel que fa a l'aportació nutricional. La llet i els seus derivats són fonts excel·lents de proteïna, calci i vitamina D, no ho oblidem. I no oblidem tampoc la importància de la proximitat en el que mengem i de la pagesia.
Quant a les begudes vegetals, per triar-les paga la pena fixar-se en la quantitat del producte que inclouen, a més de l'aigua, que n'és el principal component. I també si duen sucres, olis, sal o altres ingredients afegits.
