El 2026, Manabí, a l'Equador, agafarà el relleu de Catalunya com a Regió Mundial de la Gastronomia. Es convertirà en la primera regió americana amb aquest reconeixement i serà l'oportunitat de donar a conèixer una gastronomia rica i un teixit productiu en què la tradició té un pes molt important.
Aquesta setmana, el prefecte de Manabí, Leonardo Orlando, és a Catalunya per prendre el relleu de la Regió Mundial i conèixer de primera mà com ha celebrat Catalunya aquest reconeixement. Aprofitant la visita, CUINA hi ha parlat per saber quins reptes haurà d'afrontar i quina visió té en relació amb el que ha de passar el 2026 a la costa del Pacífic de l'Equador.
Què els va motivar a presentar candidatura per ser Regió Mundial de la Gastronomia?
És una idea i una iniciativa que neix del pes que té la gastronomia en la producció, en el turisme i en la nostra cultura. Parlem d'una història mil·lenària, tal com recull el títol del llibre que hem editat, la primera publicació oficial feta i més que un llibre de receptes de cuina. Manabí, gastronomía milenaria, 200 recetas, sus relatos y secretos també és un reconeixement al bicentenari de la província; per això hi ha 200 receptes.
La candidatura és, a més, part d'una estratègia per difondre la dieta, els productes agroalimentaris i l'exquisida cultura gastronòmica de Manabí, que, com la catalana, és una cuina amb molta identitat. De fet, coincidim molt amb aquesta tradició de la cuina catalana. Així, Asir, a l'Aràbia Saudita, va ser la primera regió gastronòmica mundial; Catalunya ha estat la segona, i Manabí, a l'Equador, serà la tercera, l'any 2026, i la primera de les Amèriques.
Parli'ns d'aquesta estratègia
Vam presentar la candidatura precisament arran de la presentació d'un estudi sobre la gastronomia manabita, i un dels capítols incloïa el compromís d'executar un pla quinquennal que es va denominar Plan Bicentenario de una Gastronomía Milenaria, en homenatge als 200 anys de la província, tot i que té molts més segles d'història.
Ens vam postular a finals del 2023 quatre organitzacions, una en representació de cadascun dels sectors de la societat civil: la Prefectura de Manabí, en representació del sector governamental; la Universitat Laica Loyal Faro de Manabí, en representació de les universitats; l'Acadèmia Manabita i la Fundació Fuegos, en representació de les organitzacions no governamentals, i la Cambra d'Indústries i Producció de la província, en representació del sector productiu.
L'octubre del 2024 vam rebre la visita del Comitè Qualificador i de representants de l'Institut Internacional de Gastronomia, Cultura, Art i Turisme (IGCAD) i d'altres països, ambaixadors gastronòmics d'altres territoris... I van emetre la recomanació favorable perquè Manabí fos reconeguda com la nova Regió Mundial de la Gastronomia, la tercera, per al període 2026, cosa que va ratificar el Consell Directiu de l'IGCAD.
En què es traduirà, per al sector, la Regió Mundial per a Manabí?
A partir del terratrèmol [l'abril del 2016] i després de la pandèmia, els sectors alimentari i gastronòmic han tingut una mena de boom. Nosaltres el que estem fent és reconèixer aquesta cuina amb identitat de les àvies i dels nostres avantpassats, amb publicacions i festivals i amb aquest pla quinquennal, que és un compromís de cinc anys –del 2025 al 2029–, que ha de quedar per a la posteritat.
Això significarà oportunitats per millorar la qualitat de vida i els ingressos dels petits productors; especialment, dels emprenedors gastronòmics, del sector turístic, del sector cultural... i tot això promovent la unitat de tota una província, amb el suport de tot un país.
La biodiversitat també és molt present en aquests projectes: la innovació, l'ancestralitat i el respecte per la natura, per la sostenibilitat i per la biodiversitat. Estem promovent aquest moviment, no només perquè la gastronomia sigui la carta de presentació que ens obre portes, sinó també per promoure tot el sector agroalimentari amb un enfocament de producció agroecològica i sostenible.
Quins plats i quins ingredients considera que representen millor l'ànima gastronòmica de Manabí?
La nostra gastronomia es fonamenta en productes ancestrals i en tècniques i estris com el forn de llenya. Cuinem molt amb el forn de llenya, que té diferents i múltiples formes de cocció, i que també té a veure amb l'hospitalitat i amb la cultura de la generositat, de la unió al voltant d'un fogó, de la família cap als amics i cap als visitants.
A Manabí tenim molt clara la dita on hi mengen dos, hi mengen tres, i té molta importància la creativitat de les mares i les àvies, que, quan arriben els oncles, els germans, els parents o els amics dels fills, tenen a punt un plat de menjar i una beguda per compartir.
En aquest sentit, tenim una tradició rica en l'ús del cacauet, del blat de moro, del plàtan; també utilitzem molt l'arròs: el nostre arròs crioll amb la mantega de porc, un arròs molt propi i tradicional, que acompanya com a guarnició les minestres i les proteïnes en un gran nombre de combinacions.
I una cosa que potser no es fa servir tant en altres gastronomies internacionals és el cocolón, que és la part enganxada de l'arròs de l'olla, cruixent; per a nosaltres forma part de la dieta.
Si he de mencionar un plat que representi la cuina de Manabí, sens dubte seria el ceviche estil jipijapa, amb un protagonisme destacat del cacauet i que ha estat apreciat per experts, per reis i per prínceps. Marinem el peix en llimona amb herbes tradicionals i l'acompanyem amb alvocat i amb els chifles, que són xips o snacks a base de plàtan.
Tenint en compte que Manabí és una prefectura costanera, el peix i el marisc hi tenen molta importància?
Cuinem molts peixos i marisc frescos, tant de mar com de riu. Així, tenim mariscs d'allò més variats; un llagostí i una gambeta reconeguts en l'àmbit nacional pel seu sabor i per la seva textura, que es crien tant en captivitat com en aigües profundes i que són productes d'exportació d'una qualitat molt alta, que es poden consumir arreu del món.
També tenim la concha prieta, el cranc vermell tradicional, el cranc blau, marisc molt variat i exquisit que es produeix als estuaris i als manglars.
Pot explicar-nos alguns dels projectes que s'impulsaran el 2026 en el marc de la Regió Mundial de la Gastronomia?
De moment ja hem celebrat dos festivals. Un el 2024 durant la visita del Jurat Qualificador, i l'altre, enguany, amb més de 120.000 assistents, manabites i equatorians de diferents racons del país, i també, molts compatriotes migrants que van tornar expressament a la província per formar part d'aquest festival.
El 2026 celebrarem la tercera edició del festival en el marc de la setmana de la Cimera Mundial de Gastronomia, que reunirà totes les regions gastronòmiques i s'allargarà almenys tres dies. També organitzarem el concurs de Jove Xef de les Amèriques, que esperem que pugui ser una versió no només de les Amèriques, sinó també d'Iberoamèrica, amb la presència de països com Espanya, Portugal i, si és possible, també Itàlia.
Així mateix, tenim previst organitzar el World Gift Challenge i el Festival Food Film dels millors documentals sobre gastronomia i alimentació. Tots aquests desafiaments es desenvoluparan en un marc d'activitats que tindran el seu punt àlgid l'octubre del 2026.
Quines sinergies han creat amb Catalunya, de cara a l'organització de la Regió Mundial de la Gastromomia 2026?
Avui hem rebut per part del conseller d'Empresa i Treball el testimoni de la regió de Catalunya, i també el compromís de cooperació i col·laboració. Aquí ho heu emmarcat en dos grans sectors: el sector agroalimentari i el sector del turisme, que promouen molt el pla de turisme i el turisme gastronòmic.
Nosaltres hem aprofitat la visita a Barcelona i a Catalunya per conèixer i veure el Parc Agroalimentari de Lleida, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), amb el focus posat en les agrotecnològiques i l'agròpolis que promou l'UPC. També volem veure experiències similars a València i a Alacant, i en altres parcs d'arreu del país per emular l'experiència catalana i l'espanyola i aprendre'n, en matèria de desenvolupament tecnològic, i ciència i innovació, per mitjà de la relació que hi ha entre el govern, les universitats i les empreses.
Si hagués de convidar un català a tastar un sol plat de la cuina de Manabí, quin seria?
Ja he parlat del ceviche estil jipijapa, i, en la mateixa línia d'aquest maridatge perfecte entre peix, cacauet i marisc, el convidaria a una sopa mare: el viche. És un plat que duu molta proteïna, amb verdures fresques de temporada i una base de brou de cacauet, plàtan, iuca, moniato, carbassa, una gran varietat de fesols... i que s'acompanya amb peix. Forma part del nostre top 10, si bé cal tenir present sempre que el buc insígnia és el ceviche de peix, el jipijapa.
