Algunes persones expertes, sabedores que a començaments de mil·lenni vaig dissenyar la metodologia i dirigir el fantàstic equip que va fer el treball de recerca del Corpus de la cuina catalana, em demanen què em sembla que s’incorporin plats com el gaspatxo en la nova edició revisada, que s’acaba de presentar.
Quan aleshores vaig proposar i justificar les característiques d’aquest inventari de la cuina tradicional a l’Institut Català de la Cuina, ja havia fet llibres i estudis sobre la nostra gastronomia popular. Vaig desenvolupar un nou enfocament a partir de l’exercici de buscar similituds amb un altre objecte cultural prou diferent però també dinàmic i complex, la llengua, com s’explica en el pròleg de la primera edició. Per això el receptari resultant té forma de diccionari.
Com passa amb la llengua, la cuina real evoluciona amb noves incorporacions, i el diccionari ha d’anar reflectint aquesta evolució. També ho explica l’article de “com saber si catalans mengen pus graciosament e ab millor manera que altres nacions o què podem entendre per cuina catalana” inclòs a la Nadala 2006 de la Fundació Lluís Carulla, on ja feia esment que, possiblement, els pròxims anys s’hi hauria d’incloure el gaspatxo, perquè l’única condició per ser-hi és la presència suficient i continuada en el territori.
No he participat en aquesta revisió, magnífica, d’altra banda, però observo que continua amb la mateixa metodologia i me’n sento orgullós. Jo el que sé és que la meva família prepara i assaboreix gaspatxo al Berguedà des de fa més de setanta anys. L’antropòleg Jesús Contreras, autor d’un pròleg de la nova edició del Corpus, també em recorda que aproximadament a la mateixa època el seu pare ja en preparava a la Cerdanya... sense tomàquet, per cert. Xesco Bueno, en el flamant La cuina dels altres catalans, en testimonia el record tant a casa com a les de veïns, familiars i coneguts, i demana: “Ja podem dir que el gaspatxo és cuina catalana o encara hem d’esperar que passin unes poques generacions més?”.
Per sort, hi ha altres inventaris excel·lents de la cuina catalana tradicional fets per grans autoritats amb diferents metodologies, criteris i continguts que són referent, i ha de continuar sent així. Només puc dir que té tot el sentit que el gaspatxo s’incorpori al Corpus, tal com la primera edició ja incloïa l’ensalada russa, els canelons i més plats originals d’altres contrades.
