Troba la teva recepta
CUINA compta amb el suport de les marques que estimen la gastronomia

Prohibit seure sol

Augmenta el nombre de restaurants i de bars que posen límits de temps i mínim de comensals, entre altres normes. Això posa en perill el model d'hostaleria com a punt de trobada social?

Prohibit seure sol

Prohibit seure sol Joan Alturo

Podem analitzar la polèmica sobre els bars i els restaurants que posen traves a la gent quan hi va sola i vol prendre alguna cosa a la terrassa, o acoten el temps d’estada per consumició, com un xoc entre els drets dels consumidors i els dels empresaris, mirant si la legislació és prou explícita, com funciona el dret d’admissió, fins a quin punt és discriminatori... 

Però em sembla més interessant veure que la notícia planteja com aquests establiments són més del que aparenten. Una funció que ara es veu amenaçada en un entorn urbà on s’imposa la llei de la selva. 

Perquè, ja des de Babilònia, les tavernes no només funcionen com a comerços de menjar o beure. Som animals socials, les nostres necessitats no són tan sols nutricionals i els nostres àpats no poden ser només individuals i privats. Als bars i als restaurants, a més de fer el got o menjar, s’hi va a estar-s’hi. De cafè, cervesa, olives, cuina, taules, cadires i, fins i tot, terrat, també en tenim a casa. Sortim per sortir, per compartir els espais públics. Per assaborir el refresc o el plat amb la ciutat i els altres ciutadans. I ens asseiem per reposar o restaurar-nos, però també per badar. 

La barra és un invent tan antic com pràctic quan busquem companyia. Representa una interfície directa però no invasiva amb el cambrer i també amb la resta de clients. Si més no, ho era abans que els mòbils ens convertissin en éssers semblants als zombis. Però, com la barra, es poden compartir les taules, al menjador i a la terrassa, i el company pot ser un descobriment.

És clar que un amfitrió responsable no duu cronòmetre. Entén el client de proximitat, el veí, com una aposta de llarg recorregut per al seu local. Però també el client ha de ser responsable, perquè el propietari s’ha de guanyar la vida. La complicitat és clau.

Si només es percep l’espai urbà com una oportunitat especulativa sense fre, els pisos turístics i les taules per a guiris expulsaran els ciutadans... i la ciutat també serà un zombi, encara que sembli una festa.

Tots de vegades som ciutadans i de vegades turistes. Com a ciutadà no m’interessa gens anar a bars o restaurants on només hi hagi turistes, però com a turista encara menys, perquè els bars i els restaurants independents, humans, integrats al poble o al barri són centres d’interpretació de la vida quotidiana i de la cultura local, refugis socials contra la soledat no volguda i espais d’ajuda mútua imprescindibles per a la salut i el benestar comunitaris. 

En vols més?

Subscriu-te al Newsletter de Cuina i rep cada setmana les millors receptes i les millors propostes gastronòmiques a la teva bústia

 
Portada Cuina 286

DONEM COLOR A L'HIVERN!

  • Per estar al dia en el món gastronòmic
  • Àlex Carrera i Cristina Feliu

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

SUBSCRIU-T'HI

Números endarrerits

En vols més?

Subscriu-te al Newsletter de Cuina i rep cada setmana les millors receptes i les millors propostes gastronòmiques a la teva bústia

 

© Cuina.cat. Tots els drets reservats. C/ Perú, 186. 08020. Barcelona.

Amb la col·laboració de: