M’explica un col·lega de redacció, terrassenc ell, que no són pocs els diumenges que veu Artur Martínez treballant a la botiga de pollastres a l’ast i menjars per emportar familiar del carrer Alcoi de Terrassa. Al costat de la botiga, hi tenen un bar on les tapes tradicionals que ja servien els seus avis i pares són les protagonistes. En aquest espai, després de formar-se en cuina, va decidir obrir el 2002 el minúscul restaurant gastronòmic Capritx, que va portar la primera estrella Michelin a Terrassa el 2010 i que va decidir tancar el 2017, en un moment àlgid. La percepció que necessitava evolucionar el va portar a dirigir l’Aürt, a l’hotel Hilton Diagonal Mar de Barcelona, poc més d’un any després.
El restaurant està situat al ‘lobby’ de l’hotel, un espai obert i modern, informal i seriós alhora, presidit per dues barres on l’equip de l’Aürt i els comensals interactuen en tot moment. Mentre acaben un plat davant teu, s’agraeixen les explicacions de Pol Ruiz, el cap de cuina; Marc Cano, segon cap de cuina; Eva Feliu, al capdavant de l’apartat dolç, i la resta de l’equip, quan et serveixen pa o vi.
Un menú de degustació de setze plats
Passen davant meu setze plats que formen el menú de degustació de 110 € (amb la possibilitat d’acompanyar-lo d’una selecció de set vins, 55 €). A l’Aürt, menys és més. Plats nítids amb productes de temporada, en què es fa valdre “l’exotisme de proximitat”: porro escabetxat amb maionesa de gingebre, pèsols i beines del Maresme, col amb ‘toffee’ d’all... Un accèssit mereix el tomàquet (a finals de juliol, es posa en conserva) i després macerat en ‘mojo’ vermell. Sabor d’estiu quan tot just començava la primavera.
També resulta interessant la seva reinterpretació alternativa d’aliments i tradició, com el fricandó cru. Tots els ingredients d’aquest plat, ensenya de la cuina catalana, hi són presents, però d’una manera radicalment diferent, més similar a una amanida. O el deliciós calamar al pil-pil, un plat que ja tenia al Capritx, senzilla fórmula, però no simple, i la pilota d’escudella al pebre verd.
Poc sucre i predomini del vegetal en la partida de postres. Em va agradar el pèsol llàgrima del Maresme acompanyat de iogurt d’ovella ripollesa i gingebre envinagrat, i, gran final, amb el ‘mochi’ de garrofa, un ingredient ‘de pobre’ molt nostre que cal vindicar.
