El Diccionari de la llengua catalana de l'IEC defineix gastronomia com el 'coneixement de tot el que té a veure amb la cuina, l'elaboració i composició dels plats, l'art de degustar i apreciar els menjars i les begudes'.
També Brillat-savarin va definir la gastronomia com a coneixement, però, naturalment, fem servir la mateixa paraula per encabir-hi l'objecte d'aquest coneixement i la seva història, i ens serveix per referir-nos tant a l'estudi com al conjunt d'esdeveniments estudiats, igual que emprem psicologia per parlar de la ciència i també de l'ànima de les persones que investiga.
De la mateixa manera, per gastronomia entenem alhora la cuina mateix; els productes que mengem o bevem; qui, com i on són fets, i fins i tot els mecanismes del tast, els condicionants de valoració i tot l'univers simbòlic que s'hi relaciona.
És a dir, que una gastronomia només pot ser excel·lent si gaudeix d'un sistema virtuós, articulat, que relligui el paisatge natural i humà amb la producció, la logística, la transformació, la distribució, el consum i els seus valors en una cultura alimentària sana, sàvia, social, evolutiva, inclusiva, oberta i responsable. El jurat internacional que va visitar, avaluar i aprovar aquesta distinció per a Catalunya ressaltava en la notificació oficial que calen regions al món que custodiïn el menjar saludable, nutritiu i sostenible; que la nostra té la responsabilitat de continuar esforçant-se per construir col·laboracions entre els diferents sectors per salvaguardar la diversitat alimentària en el futur, i que hem d'aprofitar el títol per protegir i promoure aquest patrimoni.
Aprofitem per promoure'l ara i tot l'any 2025, però no oblidem que és encara més important protegir-lo i fer-lo evolucionar. Imagineu-vos si, mentre anéssim a fires internacionals per lluir patrimoni modernista, se'ns desmuntessin la Pedrera i altres joies arquitectòniques reconegudes per la Unesco o la seva gestió no s'adaptés a la modernitat.
Doncs això, cal treballar perquè l'any 2026 i els següents tinguem pageses, pastors, pescadores, aqüicultors, peixaters, artesans, indústria, restaurants, hostals, fondes i cases de menjar independents als pobles i els barris, agrobiodiversitat local, autonomia alimentària, un territori viu i endreçat, ciutats que alimentin i uns ciutadans que puguin, sàpiguen i vulguin menjar bé cada dia.
