Burjassot, cul de ruc, tendraleta, frare llec, gavatxona, garsalina, tapaculs... Si dic coll de dama enganxareu de seguit per on va el joc. Tot això són noms de figues. Si llavors hi afegeixo fleuma, sòmines, bleda, fava, encantada o badoca, endevinareu que apunto a una figa en concret, la més ridiculitzada de la història, la que porta més llufes a l'esquena, la figaflor. Reina entre les susceptibles.
Però, ah!, dins d'aquest saquet flonjo s'hi amaga una de les històries més acarnissades i sanguinàries del regne natural, i una prova de la posició profilàctica i distant que ha adoptat sovint la llengua a l'hora de lligar coses amb actituds. Si empentéssim el llenguatge per una clivella de figaflor i el féssim entrar al seu ventre, hi trobaria un altar de cadàvers i flors. Perquè la figa no és un fruit, és una arma mortífera, i el que ve a continuació us farà entendre per què els vegans ortodoxos no en mengen.
Aquest saquet tou, d'interior vermell fosc ple de filaments i granetes, és un ram de flors que en lloc d'obrir-se enfora floreix cap endins, girat com un mitjó. Cadascun dels petits grills que l'omplen és una floreta potencial, un pistil. Aquesta forma tancada i protegida fa molt difícil la fecundació, el pol·len no hi pot arribar pel vent o pels insectes com a les altres flors. Per això, la figa fa equip amb una altra espècie en perfecta simbiosi: les vespes.
La mida d'una vespa femella adulta és la justa per poder entrar pel cul d'una figa mascle, que té els pistils més curts, i, a dins, espai per fer-hi ous. Quan passa per l'estret foradet, però, es lesiona i perd les ales, i queda condemnada a morir-hi. Postos els ous, la figa la digereix. Quan neixen les petites larves de vespa, es reprodueixen entre elles. Les femelles resultants d'aquestes unions marxen volant i viatgen a la recerca de figues mascles per seguir fent això que ha fet sa mare de pondre ous. Ara bé, quan això passa, les úniques figues amb trauet disponible són les femelles, on no hi ha espai per fer-hi ous. A les vespetes, allà dins, només els queda fecundar, morir i ser deglutides. La carn de vespa serà carn de figa. Per això els vegans estrictes no en mengen: perquè menjar figues és menjar animals.
De totes les figues, la figaflor és l'única que coneix l'hivern. L'estiu passat, va trigar molt a treure el cap, va quedar paralitzada a l'arbre per la vinguda del fred i ha dormit fins al juny. Ara desperta, s'infla i apareix al mercat com a figa primerenca, fent realitat l'expressió que els últims seran els primers.
